Passegem per Vilassar de Mar amb l’alcalde, Joaquim Ferrer (CiU), que ens explica els seus projectes

03/02/2010 Albert Calls

Una ciutat amb cor de poble

Recorregut: Itinerari proposat per l’alcalde de Vilassar de Mar, Joaquim Ferrer: Punt de sortida: Ajuntament de Vilassar de Mar. Camí Ral i plaça Pau Vila. Plaça del Pebre. Aparcament de la plaça Vicenç Casanovas. Carrer Sant Josep. / Can Bisa. Biblioteca Ernest Lluch. Les Pinedes. Mercat Municipal provisional. Avinguda Eduard Ferrés. Punt d’arribada: La Bressoleta.

Vilassar de Mar, amb uns 20.000 habitants, és un municipi que tot i haver crescut demogràficament ha sabut trobar un bon equilibri amb la qualitat de vida. Això es detecta passejant pels seus carrers i comparant-los amb els d’altres localitats que no han pogut o no han sabut mantenir una estètica de poble, vençuts per la pressió d’un Maresme cada cop més esquarterat, víctima de la pressió urbanística. Els vilassarencs es poden permetre el luxe de viure en un municipi que respira equilibri entre passat i present, amb una gran porta oberta al litoral i travessat per aquesta polèmica però alhora vital artèria que és l’N-II. Caminem amb l’alcalde, Joaquim Ferrer, per una localitat rica en patrimoni i en comerç de proximitat. Mentre el batlle ens explica els seus projectes, ens adonem de l’amplitud del terme d’aquesta ciutat que té encara el cor de poble.

És un dia amable de gener, una jornada laboral, quan arrenquem l’itinerari per Vilassar de Mar amb el seu alcalde, el nacionalista Joaquim Ferrer. Hem quedat al seu despatx, que té una vista de fons al litoral i evidencia que no hi ha Vilassar de Mar sense platja, encara que aquests dies les llevantades i el temps hagin fet novament visibles les seves conseqüències, a l’espera d’una solució definitiva per a la zona. Ni que tampoc no hi ha Vilassar -de moment- sense carretera, que també plana sobre un municipi que des de la plataforma veïnal No N-II fins a una part important dels grups polítics, ve participant en reivindicacions per demanar una solució a la fatídica via que va veure morir en accident de trànsit, fins i tot, ara fa tres anys, l’alcalde de la localitat veïna de Premià de Mar, Jaume Batlle.
Les darreres eleccions municipals, el 2007, van determinar un nou escenari polític per a Vilassar de Mar. CiU va tornar a aconseguir l’alcaldia del municipi després de dues legislatures amb un govern integrat per les forces d’esquerra i el socialista Pere Almera al capdavant, amb un itinerari final especialment molt inestable. El resultat, la majoria absoluta per a l’equip liderat per Ferrer, un marc polític que li ha donat comoditat per desenvolupar projectes. Des dels primers mesos del mandat, CiU va posar en marxa actuacions del seu programa electoral, com la instal·lació d’una xarxa Wi-Fi que permetés l’accés sense fil públic i gratuït a Internet des de diferents emplaçaments; o a nivell més estructural, el canvi el sistema de recollida Porta Porta (PaP), que va ser substituït pel tradicional de contenidors al carrer. De fet, el PaP ja va ser un dels elements polèmics de la campanya electoral i motiu d’una forta polèmica ciutadana amb punts de vista diversos i enfrontats. Arribats a aquest punt, abans d’arrencar l’itinerari també és necessari constatar que Vilassar de Mar té un moviment veïnal destacable que enriqueix el conjunt del municipi i que ha sortit al carrer quan ha volgut marcar el seu posicionament: des dels mateixos No N-II fins als reivindicatius veïns del barri de la Xinesca, la plataforma pro PaP o més recentment, Vilassar de Mar Decideix, per esmentar només algunes entitats que demostren que hi ha un ric teixit veïnal i social amb sang a les venes, que deixa ben clar que aquesta és una ciutat viva i clama per les seves reivindicacions quan ho considera necessari.

PANORÀMICA A PEU, A TOTA
MARXA, PER VILASSAR DE MAR
Baixem del despatx de l’alcalde a la plaça de l’Ajuntament, on es pot veure una gran senyera que oneja en el seu pal màstil. “Sóc partidari de seguir la llei, però posant la bandera catalana ben gran i en un lloc ben visible”, assegura l’alcalde, amb la prudència que caracteritza els de CiU quan es parla d’aquest tema. De fet, els minuts que esguardem la senyera seran l’únic moment de relaxament perquè després Ferrer encetarà un recorregut a tota marxa, en el qual ens acostarem a la majoria dels projectes actuals de l’Ajuntament vilassarenc. L’alcalde va ràpid i té les coses clares, és la meva percepció personal, així com que ha estat capaç de configurar un equip de govern amb el qual encaixa molt bé, que l’endemà mateix de fer-se va haver d’encarar grans temes per a la localitat com el mateix PaP o el Mercat Municipal, sobre els quals no tothom pensa igual, però que demanen decisions que donen resultats i deixen a uns contents i a d’altres no tant.

L’ACCESSIBILITAT I L’APARCAMENT,
DOS DELS REPTES DeL MUNICIPI
Resseguim el Camí Ral en direcció a Cabrera de Mar i podem veure la renovació del paviment, l’enllumenat o la reordenació dels guals d’aquest espai de Vilassar, abocat a la sorollosa N-II. Passem per davant del nou Centre Cívic del Passeig, que substituirà el de la Ràdio. A tocar del Monjo parlem de la direcció única dels museus a Vilassar de Mar, municipi amb sòlida tradició en aquests equipaments i, veient l’emblemàtica Torre d’en Nadal, l’alcalde em comenta l’arranjament de la plaça Pau Vila i el projecte d’ascensor, dins el Plan E, per passar a la platja.
“La mobilitat és una de les nostres línies d’actuació, poder aparcar el cotxe i moure’s per tot el municipi a peu, sense que es trobin obstacles per a les persones”, assegura l’alcalde. I com a detall ens fixem en la vorera arranada amb els accessos a la carretera, que tendeix a convertir tot l’itinerari en un passeig.
Ens desplacem una mica més cap amunt, a la plaça del Pebre, coneguda així, com m’explica el batlle, per l’olor que feien les espècies de Can Riera, una empresa que hi havia fa anys. En aquesta zona del nucli antic, Ferrer insisteix en la idea de treballar per una ciutat amable. Continuem caminant i una mica més amunt, a tocar del carrer del Rosari, aixequem el cap i veiem una placa de carrer. “Estarem en disposició d’acabar la catalanització de la majoria”, comenta l’alcalde.
Tot seguit ens dirigim en línia recta cap a la plaça Vicenç Casanovas i, en veure’n una, parlem de les andrones, aquests carrerons estrets entre edifici i edifici que caracteritzen Vilassar de Mar, un dels últims llocs del Maresme -si no el darrer- on encara en perviuen algunes. Arribats a la plaça, podem visitar les obres del pàrquing que s’hi està fent. “Ha de ser una solució per a l’aparcament del nucli antic, lligat amb peatonalitzar la zona, una peça bàsica”, explica Ferrer. Entrem al ventre de la balena mentre l’alcalde comenta que un cop acabat, a dalt, hi haurà una plaça d’esbarjo -com ja hi era- però amb més jocs i que l’aparcament tindrà 210 places (70 per planta). Es preveu que estigui en marxa el mes d’abril.
Deixem el pàrquing enrere i travessem el carrer Sant Josep a bon ritme. Una artèria vital de la localitat que desvetlla molts projectes: fer més àmplia la vorera, que només hi pugui passar un cotxe, més peatonal, treure la zona blava perquè hi haurà el nou aparcament al costat, arreglar el clavegueram amb un FEIL o petites reformes al hall d’entrada de l’Ateneu Vilassanès. Arribem a Can Bisa, una masia patrimonial per restaurar. En un solar del costat es farà un centre cultural amb una sala polivalent de 600 m2 i 14 habitatges de protecció que es començaran a construir a principis de març. Davant d’una illa de contenidors pregunto a Joaquim Ferrer sobre l’actual sistema de recollida de brossa, en el seu moment la mare de totes les batalles. “Està assumit per la gent i les xifres són bones. També s’ha de valorar que el procés de conscienciar en el reciclatge ja s’havia iniciat”, comenta Ferrer.

DE LA BIBLIOTECA ERNEST LLUCH
A L’ANTIGA ESCOLA NÀUTICA
Ja que el temps ens cau al damunt fem trampes i agafem el cotxe per anar a visitar la biblioteca Ernest Lluch, a l’altra banda de la riera, direcció cap a Premià de Mar. Va ser impulsada per l’anterior equip de govern, però l’actual s’ha encarregat de posar-la en marxa. Visitem aquest gran equipament que guarda un impressionant edifici de vidre: sales d’actes, espai infantil, una exposició que recorda en Lluch i usuaris, molts usuaris que han descobert els múltiples avantatges que els ofereix el centre. La nova biblioteca se situa en la línia impulsada durant els darrers anys per dotar els municipis de moderns centres d’aquests tipus i esdevé un pol cultural de referència. De moment, la resposta dels usuaris en el marc d’un horari ampli és molt bona.
Sortim de la biblioteca i a prop veiem l’antiga Escola Nàutica, on hi ha ServeisPersonals. Al costat hi ha la Policia Local, en un edifici que va a terra per guanyar zona verda, i l’equipament policial es desplaçarà a una comissaria nova al Polígon. Pel que fa a l’antiga Escola Nàutica, es vol mantenir l’edifici original -m’explica Ferrer- i convertir-lo “en un hotel d’entitats, ja que ara estan en espais ajustats”.
Passem per Els Alocs, la quarta escola on anirà la que hi ha provisionalment a la Xinesca i visitem la zona de Les Pinedes. “Els ingressos del lloguer dels habitatges de protecció oficial no cobreixen les despeses i es generen pèrdues. També la crisi fa que hi hagi molts solars buits”, comenta el batlle. Passem pel local buit d’un centre social de barri, que aquest any es posarà en funcionament, pel segon institut i per Can Jorba, on s’ha d’acabar l’equipament de joventut.
Avançant en el recorregut, prop de l’Escola del Mar, Ferrer em diu que “el pont és una assignatura pendent en què treballem però que va lligat amb la Diputació, l’ACA i la Generalitat”. Tornem a travessar la riera. “Quan es faci el pont haurem de parlar per veure si convertim la carretera en un sol sentit”, afegeix l’alcalde. Ja en direcció al mercat ens aturem a la plaça Jeroní Gelpí, amb un parc infantil que és tot un plaer per a la mainada, amb terra de cautxú, jocs espectaculars en els quals hi ha cua en els moments punta de l’esbarjo. “Volem anar remodelant tots els parcs”, assegura Ferrer mentre s’enfila al gronxador, que de fet és el model de joc més tradicional en comparació amb la resta.
Al Mercat Municipal de Vilassar de Mar, un equipament provisional mentre no estigui construït el nou, hi entrem en un moment ple de vida, amb la gent comprant. És un espai molt dinàmic i atractiu construït amb el que s’anomena arquitectura industrial i en el qual destaca la brillantor de les parades i els seus productes frescos. Em separo del batlle per copsar l’opinió dels comerciants. Parlo amb tres d’ells que m’expliquen que estan molt bé en aquest nou lloc, treballen a gust i que la resposta dels clients és bona. Enrere han quedat els foscos dies de l’anterior equipament apuntalat i que va haver d’anar a terra per problemes en la seva estructura. Em reuneixo de nou amb Ferrer, sortim al carrer i uns metres més endavant passem pel solar on anirà el futur mercat. “Esperem que abans de l’estiu es pugui començar l’adjudicació de les obres, perquè el projecte ja està fet”, afirma l’alcalde i afegeix que contempla un aparcament, una plaça, el nou mercat, locals, equipaments municipals i pisos. Davant nostre un Smart Point, que és un modern panell informatiu d’última generació de l’Ajuntament. Comentem la crisi i els problemes de seguretat que s’estan vivint al poble.
Anem més endavant ja en la recta final del recorregut. Parlem de l’avinguda Eduard Ferrés i d’arranjar l’illa, d’una futura zona d’esbarjo de gossos al costat del camp de futbol Xevi Ramon i del canvi de gespa amb dues estrelles de la FIFA, que el fa únic a Espanya. Reordenar equipaments i crear-ne de nous és una altra de les prioritats del govern i per això, sobre la piscina, Ferrer també em parla d’un projecte d’ampliació del gimnàs i la zona d’aigües, així com per arreglar errades estructurals. Visitem La Bressoleta i l’alcalde valora que en tres anys s’han fet dues noves escoles bressol. També m’apunta que es vol cobrir una pista que hi ha al costat per fer un minipavelló i ampliar, així, els serveis de l’equipament esportiu actual. És aquí on donem per conclòs l’itinerari, parlant de la zona de can Vives i l’ampliació del cementiri i del passeig Marítim i el tros que acabarà de connectar amb Premià de Mar i el port. Com a tema pendent Ferrer destaca el Patronat: “Però no depenia només de nosaltres. Per part nostra vam fer tots els tràmits i gestions amb la Generalitat i vam portar el projecte al Ple, on va ser aprovat. La crisi, però, no ha permès començar el projecte a l’empresa que el volia dur a terme.”, afirma. A.Calls.