GENT DEL MARESME. PEP PLAZA

04/03/2010 Albert Calls

“Quan actuo en directe, intento que la gent sigui un més de l’espectacle”

Pep Plaza va néixer a Mataró, la capital del Maresme, l’any 1972. Actualment viu a Arenys de Munt i de sempre que ha estat molt vinculat a la comarca. Des de la televisió, la ràdio o a través dels seus espectacles en directe, no hi ha cap personatge que s’escapi a les seves imitacions. De fet, en veure’l actuar, un es pregunta si hi ha algú a qui no sigui capaç d’imitar.

En els darrers temps de triomfs futbolístics del Barça ens hem acostumat a veure’l fer de Pep Guardiola al programa Crackòvia de TV3, i qui ha pogut assistir al seu muntatge en directe, Clònica d’humor, l’ha vist arrencar les rialles del públic en una catarsi que demostra el seu bon ofici i mestratge.

Quan comença la seva dedicació al món escènic?
De ben petit, a la Sala Cabañes, fent una mica de tot i Els Pastorets, evidentment. Després pel meu compte a festes de carrers, a l’escola, a ràdios locals com Ràdio Argentona i Ràdio Arenys, fins que vaig participar en un càsting a Set de Nit, a través de l’Espartac Peran, amb qui som amics i entro en el món professional.

El seu espectacle Clònica d’humor, el fa diferent cada cop?
Té un guió establert, però sí que el personalitzo molt segons el lloc en el qual es fa perquè la gent s’hi senti molt identificada aquell dia. Aquest espectacle va començar el maig de l’any passat i ha de durar molt, tot i que més endavant em plantejo fer-ne un altre de més musical. De moment, va viatjant arreu de Catalunya.

La televisió és un entorn molt diferent del directe?
Al directe ets tu el director, hi ha una part important d’improvisació que fas allà on ets. I a la tele està tot molt programat i has de fer molt el que et marquen. Em trobo més bé en el directe, però a la tele tampoc m’hi sento malament perquè estic en un programa amb un equip molt bo, amb moltes ganes de treballar. I a més, el públic ens ha respost molt bé, donant-nos molta audiència.

Jordi Pujol, Rodríguez Zapatero, Jordi González, Quim Monzó, Joan Pera, Tomeu Penya, Boris Izaguirre, Mariano Rajoy... i me’n deixo. Es veu capaç d’imitar a tothom, vostè?
No. N’hi ha que es resisteixen a deixar-se a imitar però si més no, els pots imitar bé, caricaturitzar-los.

La imitació que fa de l’entrenador del FC Barcelona, Pep Guardiola, l’ha projectat molt entre el públic. S’ha trobat amb ell algun cop?
No. És una d’aquelles cites que tinc pendents. Espero que no passi d’aquesta temporada i un moment o altre ens trobem.

Hi ha, però, d’altres personatges que imita amb qui sí que s’hagi trobat?
Amb en Joan Pera, en Lluís Canut, en Jordi González, el president Jordi Pujol, en Quim Monzó. La seva reposta sempre ha estat molt bona, molt satisfactòria. En general, tothom està content, i senyal que ets algú en la professió que fas.

El coneixen com a Pep Plaza o com a Pep Guardiola?
Cada cop sóc més conegut com a Pep Plaza, més gent sap el meu nom tot i que és inevitable que diguin: “Mira, en Guardiola!”. M’han ajudat els tres anys a TV3 amb l’Albert Om, que em presentava com a Pep Plaza. Hi ha una part important d’aquesta trajectòria que és a Set de Nit, on conec en Clapés i em fitxa. Professionalment, la ràdio m’és important, puc improvisar i provar personatges nous. No puc fer més ràdio per manca de temps, però m’agradaria tornar-hi, amb en Clapés.

Com es prepara per fer les imitacions dels personatges?
Escoltant la veu, veient els gestos i la manera d’expressar-se per imitar-los. A partir d’aquí et queda arxivat al disc dur, vas afinant i ja està. Treballo sol, tot i que haig de dir que faig servir de conillet d’índies els amics i la dona. I moltes vegades fem les imitacions per encàrrec.

Arenys de Munt, el poble on viu, ha tingut gran projecció amb la consulta sobiranista. Com s’hi sent?
Com un vilatà més i estic molt content de viure-hi. Només arribar, per Sant Martí, la Festa Major, em van demanar el pregó i va ser un honor. Faig molta vida a Arenys de Munt. Sobre el tema del referèndum, em sembla molt bé que es faci, però no el toco, no sóc un abanderat.

No s’ha plantejat mai fer cinema?
No m’ho han plantejat ni proposat ni està dintre dels meus plans. No es pot dir mai “no ho faré”, però tampoc ho busco.

I entre els seus projectes de futur?
Anar fent el meu espectacle poble a poble, ciutat a ciutat, veure com la gent riu en directe. Vaig buscant això i la resta va venint . No faig fàstics a res i n’estic molt satisfet, no projecto res més. Porto el meu humor a tot arreu i tinc un públic molt ampli, de tot tipus, molt familiar.

Es pot dir que al seu espectacle en directe fa un humor ‘amable’?
És un humor molt blanc, amb una part crítica de com està la societat, però des d’una vessant còmica i sense perdre la realitat. Hi ha un moment que parlo dels que fem riure, que disfrutem fent el nostre hobby, el públic s’ho passa bé i a més ens paguen. I pel que fa a la interpretació en directe, intento que la gent sigui un més de l’espectacle.

S’ha trobat haver de pujar a l’escenari tenint un mal dia?
Sí i és molt difícil. Aleshores el que fas és mirar de deixar enrere les teves preocupacions, com un cirurgià que ha d’operar. Has de tirar endavant anímicament i que la gent no ho noti.