“Darrere d’una producció de teatre hi ha molta feina i molta gent treballant”

Des d’un altre angle de la visió escènica al qual estem acostumats, la mataronina Gemma Malé es dedica al disseny i a la producció de vestuari teatral des de fa més de 10 anys. Quan en tenia 18 i estudiava disseny de moda i vestuari ja tenia clar que volia ser dissenyadora de teatre. És per això que es va especialitzar en cultura popular, un camp en el qual segueix investigant i que s’ha convertit en la seva veritable passió. Al llarg d’aquests anys ha treballat per a diversos teatres entre els quals destaquen el de la Companyia Comediants, el Teatre Lliure de Barcelona o el Monumental de Mataró i ha organitzat actes com cavalcades de reis o Festes Majors. També ha col·laborat aportant la seva opinió personal i professional en publicacions com Fiestacultura, Gegants o Trapezi, a més de fer sessions fotogràfiques per a les revistes Ocio de Madrid i El Embrujo. Actualment realitza tota mena de vestuari per a tot tipus de produccions artístiques, ja sigui teatre, dansa, òperes, curtmetratges, anuncis, titelles, gegants o diables.

Text: Albert Calls
  • Comparteix:
  • Facebook
  • Twitter
  • Delicious
  • Digg

Gemma MaléQuè va ser el que més la va atraure del disseny teatral i la va dur a dedicar-s’hi de manera professional?
La meva passió pel teatre i el vestuari. Sempre m’agradat molt el teatre, potser per la influència de la meva família: anar a veure el meu tiet a actuar, era com un mon màgic. Recordo que vaig començar a estudiar als 18 anys i des de llavors ho he tingut molt clar.

Pel tipus d’activitat que desenvolupa, ha hagut de formar-se en més camps que si s’hagués dedicat al món de la moda?
En la meva opinió són dos móns molts diferents. En la moda realitzes un vestuari que mai saps qui el portarà. En canvi, en la meva feina, has de fer un estudi del personatge, escenografies, il·luminació. Potser estudiar més no cal, ja que no hi ha formació, però el dia dia et va educant en el vestuari.

En quins dels camps en els quals treballa actualment pot desenvolupar més la seva imaginació i creativitat?
Sempre en el teatre i ara des que treballo per empreses d’esdeveniments, també puc treballar molt la meva creativitat.

Com van ser els seus començaments professionals treballant per la companyia Comediants?
La meva època amb Comediants va ser la més meravellosa, vaig poder experimentar tota la meva creativitat, i la veritat, poder treballar amb un gran equip i en la meva opinió amb una de les figurinistes més importants de tot Catalunya. Em va ensenyar molts valors, tant en vestuari com a l’hora de treballar.

Quin és el procés d’elaboració que segueix quan li encarreguen dissenyar un vestuari?
Cada vestuari té la seva elaboració pròpia, no pots ni enfocar la reunió ni treballar de la mateixa manera amb una colla de Diables o una companyia de dansa, o una producció de televisió, són molt diferents en estil i maneres de treballar.

Quina de les produccions en les quals treballa és la més complexa: la dansa, els anuncis, els espectacles dels Diables…?
Totes són iguals de complexes, cada una en el seu terreny, els Diables amb la problemàtica del foc, per exemple, la dansa que ha de tenir moviment el vestuari, i el vestuari no pot ser un problema, tot el contrari, ha de ser com una segona pell. Els anuncis, que ho volen per ahir i es treballa amb molt d’estrès. Els gegants, que tenen molta història i molt de pes emocional. Cada vestuari és complex per si mateix.

En el món de la cultura tradicional hi ha molts personatges, quins són els que tenen més possibilitats a nivell de disseny? N’hi ha algun que prefereixi o que vulgui destacar?
El món de la cultura popular per mi és especial i delicat, ja que sempre es mouen moltes emocions, però tots tenen possibilitats de disseny, l’únic que quan un gegant té història t’has d’ajustar molt al disseny i no realitzar un canvi radical, no seria convenient.
Els meus preferits o que sempre destaco pel tracte que encara tinc amb ells i va ser una experiència molt enriquidora, són la colla de Gegants de Vilanova i la Geltrú i com no, de Badalona. Badalona va ser el lloc on vaig fer els meus primers dissenys de cultura popular i podria dir que gràcies a ells estic en aquest món. A Vilanova, vaig treballar en els meus primers gegants centenaris, i tant la colla com els Gegants són especials per a mi.

Creu que el públic és conscient de tota la tasca que hi ha al voltant del vestuari quan veu una obra de teatre, uns gegants o una cavalcada de Reis?
No, mai ningú no és conscient ni és valorada la feina que hi ha. Darrere d’una producció de teatre hi ha molta feina i molta gent treballant. Quan ho expliques mai ningú s’ho imagina, i tots els que hi treballem som igual d’importants. És igual el teu esglaó de feina, ja siguis la figurinista o la becària, tots som igual d’importants.

Quantes persones formen el seu equip?
Ara per ara, només la meva ajudanta i el taller de confecció. Si tot va bé aquests anys, realitzo la inauguració del taller de vestuari teatral especialitzat en sastreria i potser algun dia ampliem.

Quines són les majors satisfaccions que ha rebut en aquests 10 anys dedicada al disseny i la producció de vestuari?
Per mi cada estrena ja és una satisfacció per si sola, però he conegut persones magnífiques, persones molt importants en el món de la faràndula i sense cap ego. Tinc persones en el meu entorn que puc comptar amb elles quan tinc algun dubte en alguna producció.

Quins són els projectes que es planteja de cara al futur?
Els meus projectes ja estan en camí, el primer és marxar una temporada de Catalunya i ampliar els meus coneixements. Marxo uns sis mesos fora a treballar en vestuari. També m’agradaria tenir el meu taller propi de vestuari teatral.

Comments are closed