Els ous són ous

Ramon Reixach.  Historiador i economista
  • Comparteix:
  • Facebook
  • Twitter
  • Delicious
  • Digg

Pels que mai s’han empassat que l’Economia és un saber aïllat de la resta ni un compartiment estanc que regeix en règim de monopoli la nostra butxaca, l’actual crisi és motiu per fer una nova reflexió sobre com d’infinita pot arribar a ser la ximpleria humana.

Seria molt interessant poder estudiar si existeix una correlació entre la intensitat de la crisi a Grècia o a Espanya i la fuga que, en termes generals i amb honroses excepcions, han fet totes dues societats de la Realitat. Seria molt interessant poder escatir si rere les causes més profundes de les seves crisis no hi ha una visió equivocada de les veritats fonamentals de la persona i de la seva naturalesa real. Seria molt interessant poder discutir quin paper han tingut el fet mateix de negar que existeixen veritats fonamentals en la persona humana i que es poden objectivar. En una paraula, el paper del relativisme antropològic i moral i de l’assetjament a tota reflexió que no es doblegués a l’oxímoron del dogma relativista. En una frase, el paper d’etiquetar com a feixista tot intent de definició objectiva i pre-política de l’Home.

De la mateixa manera que els ous són ous, com va explicar Chesterton al seu Sant Tomàs d’Aquino, una hipoteca a quaranta anys és una hipoteca a quaranta anys, és a dir, una servitud per a tota la vida laboral d’un matrimoni. I ja podem donar-hi voltes dient que és una fase en el devenir dialèctic del diner com diria Hegel, un somni com diria Berkeley, o que no t’hi fixis i només mira el pis que has obtingut amb ella com dirien els pragmàtics.

Tinc la impressió que la follia del boom immobiliari i del sobre-endeutament familiar no va trobar ningú per posar seny perquè no va trobar defensors de la Gran Víctima: la Família, principi, base i fonament de la societat. Perquè està clar, la família és un llarg procés en el devenir de l’home que ha passat per tesis, antítesis i síntesis com diria Hegel, la família només és un somni com diria Berkeley o una pura convenció canviant en el temps com dirien els pragmàtics.

L’esclavitud era un mal objectiu perquè atacava una veritat objectiva: que un negre és una Persona, cosa que difícilment haguessin pogut “dogmatitzar” escèptics i pragmàtics. L’avortament és un mal moral pel mateix motiu. Un nasciturus com la Família no és un somni ni una convenció. Són tan reals com la realitat d’una crisi econòmica que té en el relativisme en definir allò que és fonamental la seva primera gran causa.

Tags:

Comments are closed