Per la llengua i per la nació de tothom

El passat 31 de març, al Paranimf de la Universitat de Barcelona, es va presentar el manifest ‘Per un veritable procés de normalització lingüística a la Catalunya independent’. Impulsat pel grup Koiné, de l’associació Llengua i República, ha estat subscrit per 200 acadèmics, professors, estudiosos i altres professionals de la llengua.

Joaquim Arenas.  Pedagog i escriptor
  • Comparteix:
  • Facebook
  • Twitter
  • Delicious
  • Digg

En un país com Catalunya en el qual es parlen prop de tres-centes llengües, a causa de la immigració, i en el qual hi ha una llengua pròpia i natural, el català, cal una política lingüística i una actitud ciutadana que considerin la situació actual pel que fa a l’idioma del país que s’allunyi de posicions autocomplaents. Sense obviar els avenços fets els darrers trenta anys reconeixent, però, les condicions de subordinació i de substitució que pateix la llengua catalana en l’actualitat.

És clar que l’acció del govern actualment, i molt menys en una Catalunya independent, no pot mantenir els esquemes heretats de la transició i de l’autonomia, tan reduïda en l’actualitat, que ens porta a haver de denunciar la ideologia d’un bilingüisme social que aboca acceptar un “modus faciendi” i la renúncia d’una veritable normalització lingüística. Cal prendre consciència i rebutjar que el català sigui una llengua marcada, cal que sigui la llengua comuna del país ara i en la futura independència, la llengua vehicular i d’educació en l’ensenyament, la llengua de la justícia, la d’acollida dels nous vinguts, la llengua obligatòria en l’atenció dels usuaris de serveis i dels consumidors, la llengua prevalent en els mitjans de comunicació.

La política lingüística ja actualment, i en la futura República catalana quan arribi, ha de ser un model en defensa dels drets lingüístics dels ciutadans, en el tractament del plurilingüisme -totes les llengües han de ser respectades-, i en la promoció del poliglotisme, sense ambigüitats pel que fa a la consideració de la llengua catalana com a llengua preferent i d’identificació nacional. I cal entendre que els agents de fer normal la llengua pròpia són els poders públics, sense exclusions, l’autoritat lingüística i pricipalment tota la ciutadania.

El passat 31 de març es va presentar al Paranimf de Universitat de Barcelona el Manifest “Per un veritable procés de normalització lingüística a la Catalunya independent”, propulsat pel grup Koiné de l’associació Llegua i República, format per persones compromeses professionalment amb la llengua, en el qual es reivindica el model desitjable per al català i per a les altres llengües, presents a Catalunya. Signen el Manifest dues-centes personalitats del món docent i acadèmic. Caldrà adherir-s’hi, ben segur.

Deixa un missatge

Obligatori *

Obligatori *