Salut i benestar

Ramon Domingo.  Psicòleg
  • Comparteix:
  • Facebook
  • Twitter
  • Delicious
  • Digg

Les darreres notícies, de fet, no ens provoquen gaire benestar: Catalunya: cap on podrem anar?; Espanya: sense govern, amb una alta corrupció i amb greus dificultats econòmiques i socials; Europa: el seu concepte tan economicista, els emigrants…; el Món: el medi ambient, el clima, les guerres cada cop més freqüents, els atemptats tan recents, etc. Més aviat tendim a pensar què ens passarà si això segueix igual o empitjora.

Sensacions i pensaments que, tot i no representar un malestar greu, sí que generen pensaments i comentaris personals d’incertesa pel futur; i el que potser és més greu, pel nostre present de cada dia, acostumats com estem a tenir la vida diària resolta normalment en el sentit que podem satisfer, amb més o menys encert, les nostres necessitats vitals d’una manera àmplia i fàcil.

Cada cop més els mitjans de comunicació ens suggereixen comprar més substàncies (cremes, massatges, medicaments etc.) o fer més activitats (caminar, sortir, aprofitar les nombroses propostes que ens proporcionen les ciutats i pobles…), que ens han d’ajudar a tenir actituds positives, deixant-nos aconsellar pels “experts” o pels qui han patit alguna de les dificultats generades per mals hàbits. Ens aconsellen comprar aliments naturals, relacionar-nos amb altres persones, ser positius i no fer activitats perjudicials. Tot això amb l’objectiu de mantenir una bona imatge, com una mostra del nostre viure saludable i per aconseguir el benestar, el fet d’estar bé.

A vegades però, acostumats a gaudir d’un cert “confort social”, oblidem com s’ha aconseguit. I aquestes situacions desastroses que ens mostren els mitjans, a més d’espantar-nos, moltes vegades ens fan oblidar els esforços personals i socials que han calgut per aconseguir aquell benestar que fàcilment podem perdre si no hi estem al cas.

Ens llevem al matí, esperant que, com dèiem de broma, ja “hagin posat els carrers,” però, sabem què cal fer, per posar un carrer? Heu vist personalment o pels mitjans, algun poble abandonat? Si ens ho mirem de prop, una cosa tan normal com un carrer, es desfà amb força facilitat si ningú se’n cuida. Alguns heu vist imatges de la ciutat de Boston? Fixeu-vos com aquest exemple tan banal, tan quotidià, dels carrers, comporta una gran energia i participació social.

El benestar, actualment, hauria de tornar a reconèixer la necessitat de la participació personal, com per sort, amb més o menys encert comencen proposar alguns grups polítics joves, que, més enllà de les idees i imatges que mostren, sembla que són conscients d’aquesta característica social i personal: d’una banda, cal millorar la mateixa organització social, però aquesta, no pot fer-ho sense la participació de tothom. I que no podem adormir-nos, no solament en aconseguir benestar personal i social per a tothom, sinó sobretot que potser cal poder repartir-lo una mica millor.

Pensem que moltes coses que associem al benestar potser no calen. Fixeu-vos que, fins i tot des d’un punt de vista mèdic i psicològic, cada cop es va mostrant com una mesura de salut i benestar, és el contacte entre les persones, i si pot ser personalment “en persona”, més que per Internet, millor. Segurament no n’hi ha prou amb trobar-nos; potser caldria trobar-nos, com ja fan molts grups socials organitzats (veïns, malalts, defensors de la sanitat pública, voluntariat, cooperatives, etc) per trobar millors formes i més justes, de distribuir i mantenir la riquesa, de participar en el manteniment d’aquelles coses que efectivament contribueixen al benestar per a tothom.

Molts metges recomanen l’exercici físic, però cada cop més recomanen l’exercici d’enraonar, de comunicar-nos donant caire de veritat científica, el que popularment fem quan volem ajudar algú que ha patit un daltabaix: fer-lo parlar, i amics, això és gratis i no genera beneficis materials. O sí?

Deixa un missatge

Obligatori *

Obligatori *