“Em plantejo les exposicions com a testimonis d’un fragment vital”

Pol Peiró (Premià de Mar, 1994) és Graduat en Belles Arts per la UB (2016). L’any 2014 va guanyar el primer premi de pintura Ginefiv, d’abast estatal, amb l’obra “La fecundació invertida”. Pintor abstracte, excepcionalment ha impulsat l’exposició ‘D’un temps, d’un país’, amb els seus dibuixos sobre el ‘Procés polític’ que viu Catalunya. La mostra, que és itinerant, ha comptat amb la vista de nombrosos polítics catalans i un gran ressò. Entre les persones que l’han visitada en els darrers dies hi ha Joan Rigol, Núria de Gispert, Jordi Turull, Neus Munté, Toni Castellà, Marta Pascal, Montserrat Candini i els presidents de l'ANC i d'Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

Text: Albert Calls  // Foto: Cedides
  • Comparteix:
  • Facebook
  • Twitter
  • Delicious
  • Digg

Com va decidir fer aquests dibuixos i l’exposició?
Va ser per casualitat. Era el 4 d’agost de l’any 2015 i el president Mas signava el decret de convocatòria de les eleccions del 27 de setembre. L’ANC va organitzar una concentració de suport a la signatura d’aquell decret davant de plaça Sant Jaume, i jo volia anar-hi però (crueltats de l’estiu) no tenia amb qui. Així doncs, vaig decidir agafar 4 papers i 4 llapis per anar-hi sense atabalar-me gaire pel fet d’anar-hi sol, i així va començar tot: dibuixant els voluntaris de l’ANC, d’Òmnium, etc., continuant per la campanya de Junts pel Sí i fins a entrar de ple en l’etapa institucional del ‘Procés’.

La mostra s’ha exposat a Premià de Mar, on anirà ara?
Tinc previst moure-la per tot el territori. De moment, al desembre va cap a La Casa del Poble de Blanes, la inauguració serà el proper 3 de desembre i durarà fins el dia 11 del mateix mes; al gener enviaré una petita representació de l’exposició cap a Arenys de Mar, a Les 13 Taules, on s’hi acollirà també una xerrada sobre el moment polític actual amb alguns representants dels partits; al setembre del 2017 a Solsona, i estic mirant d’obtenir confirmacions per mirar de portar-la a Tàrrega, Ripoll i Girona. També és possible que allarguem la exposició a Premià de Mar fins a finals de novembre.

Com valora l’experiència de convertir en art els protagonistes d’un moment polític tan destacat com el que s’està vivint?
Per mi ha estat un divertiment en forma de parèntesi. No tinc previst dedicar-me sempre a dibuixar polítics, perquè jo sóc pintor abstracte. Ara mateix continuo dibuixant, seguint el ‘Procés’. L’altre dia vaig poder dibuixar la qüestió de confiança del president Puigdemont i donar-li un dels dibuixos, però això caduca quan acabi el Full de ruta. Aquesta experiència és un luxe que m’he permès a mi mateix, doncs sempre he tingut un interès per la política catalana i sóc independentista dels de sempre. Vaig pensar que fer-ne un seguiment presencial m’oferia la possibilitat de viure-ho en primera persona i generar-ne un relat inèdit, subjectiu i interessat. He reunit més de 300 dibuixos, i em semblava una llàstima no ensenyar-ho, però això no em compromet a res artísticament: ha sigut un luxe transitori que m’ha donat moltes satisfaccions i m’ha permès conèixer personalment als polítics de primera línia, però la meva vocació artística principal és la pintura abstracta.

Quins projectes artístics es planteja de cara al futur?
Sóc una persona desesperadament poc ambiciosa, cosa que em limita i a la vegada m’allibera de pressions absurdes pròpies de la vida moderna. Jo m’acosto a la felicitat quan estic a l’estudi i després tinc la possibilitat d’ensenyar-ho amb una exposició. Em plantejo les exposicions com a testimonis d’un fragment vital, com l’escriptor que escriu la seva autobiografia. Jo, enlloc d’escriure-la, la pinto, però sempre parlo de mi. I com que pinto abstracció i tinc les mateixes misèries que qualsevol persona, en la mesura en que parlo de mi mitjançant abstracció, parlo de tothom. De fet, el proper 18 de novembre inauguro a La sala d’exposicions de Sant Jaume, a Premià de Dalt, la meva darrera exposició de pintura abstracta, que portarà el títol de “Soledat Crònica”. Després d’aquesta, a finals del 2017, faré una nova exposició de pintura a l’Institut d’Estudis Ilerdencs, a Lleida, i a partir d’aquí, tot el que surti.

Deixa un missatge

Obligatori *

Obligatori *