La Reina de España

Jesús González.  www.twitter.com/jesusgonnot
  • Comparteix:
  • Facebook
  • Twitter
  • Delicious
  • Digg

Fernando Trueba va fer un discurs de recollida del Premi Nacional de Cinematografia molt crític on afirmava no haver-se sentit espanyol “ni cinc minuts” perquè, per ell, “nacionalitat és pertànyer a la raça humana”. No és d’estranyar, doncs, que la caverna mediàtica i altres mitjans de comunicació espanyolistes li hagin fet pagar els plats trencats a compte de la seva darrera pel·lícula: La reina de España.

Això ha provocat una ridícula cursa de posicionaments a favor o en contra del vet al director que ha arribat, fins i tot, a comptar amb la defensa de Pedro Almodóvar, un altre dels directors més criticats per la premsa madrilenya. El resultat és que, ara ja sabem que Fernando Trueba està molt dolgut i que paga els seus impostos a Espanya, ha arribat el moment de parlar de la seva pel·lícula.

L’enrenou mediàtic, sens dubte, ha estat un bon revulsiu per superar el silenci inicial a la premsa d’una pel·lícula que sembla dissenyada per tornar a recuperar la imatge del director amb una “espanyolada” que continua, argumentalment, La niña de tus ojos. Aquest primer film retratava, amb un punt d’encarcarament, les col·laboracions cinematogràfiques entre Franco i Hitler. Ara, a la segona part, Trueba ens explica el desembarcament de Hollywood a Castella i la construcció, a mans dels presos republicans, del Valle de los Caídos.

Però aquí la qüestió rau en si té validesa un model de pel·lícula desenvolupat fa 18 anys. Es tracta d’un All Star film nacional on no hi falta ningú (vegeu el repartiment) i on cada personatge té la seva frase triomfal. Però el resultat és una suma contínua de gags i acudits, a vegades, molt encertats, mentre que la crítica a la repressió franquista no deixa de ser una excusa per a algunes situacions divertides. Definitivament Trueba no és Billy Wilder, a qui va nomenar com a Déu després de recollir l’oscar per Belle Époque. Wilder era capaç de tractar temes polítics sense perdre de vista l’humor i la crítica. Trueba, per la seva banda, no ha fet més que una comèdia de denúncia de cartró pedra.

 

Deixa un missatge

Obligatori *

Obligatori *