Any nou, vida nova?

Ramon Domingo.  Psicòleg
  • Comparteix:
  • Facebook
  • Twitter
  • Delicious
  • Digg

O no, o sí?, o tot a la vegada. De fet, pels humans –i les humanes(!)– “la realitat només és una part del que és possible”, tal com deia el psicòleg suís Jean Piaget. En aquest sentit, si d’una banda necessitem dotar-nos de tant en tant d’activitats i pensaments i sensacions allunyades de la realitat (p. ex., les festes, propòsits de millora), això ens serveix per suportar o evadir la cruesa de la realitat, tan personal com social.

Personal en tant que hem d’estar anivellant tota la vida la nostra pròpia subjectivitat, els nostres plans, emocions i sensacions bones amb les dolentes o allò que ens fa sentir malament: la gelosia infantil fraterna i dels adults, les exigències socials-escolars, morals, econòmiques, la pròpia capacitat de creixement, etc. I social com la lluita per la justícia en equilibri amb els interessos de supervivència que fàcilment es tornen interessos contraposats, a l’extrem que la història marca èpoques molt agressives i mortíferes per amplis grups socials i altres èpoques en les que sembla que, com diem en català, ”totes ens ponen”.

Poseu al vostre ordinador “any 1917”, la Wiquipedia us explicarà algunes coses que passaven al món fa cent anys que us portaran records actuals: la desmoralització general pels resultats d’eleccions al diversos països, una economia en retrocés, i una sensació de poca lògica en els arguments i situacions que fan una certa por.

Si d’una banda estem embolicats a nivell social mundial en una desproporció entre rics i pobres, amb guerres i emigració forçada, canvis en el clima, amb greus dificultats per la supervivència de gran part de la humanitat, i un llarg etc., de l’altra, podem reconèixer que venim d’uns anys que varen semblar més pacífics i constructius.

Potser “ens hi hem de tornar a posar”, en tot allò que suposi una millora per recuperar la participació social de cada un i una de nosaltres en projectes de millora i col·laboració. Com, per altra banda ja s’està fent, tant en les alternatives de control des de la política, sempre difícils, en els moviments solidaris i cooperatius i en aquelles activitats que posen per davant el contacte humà i la participació, la protesta contra la injustícia, la llibertat dels pobles i un llarg etcètera… com una eina psicològica que ens ajudi a tolerar el malestar actual.

La nostra raó ens pot fer veure el que estem fent malament, però els nostres sentiments i emocions ens han de permetre participar en l’esforç per viure un any ple d’esperances per millorar.

 

Deixa un missatge

Obligatori *

Obligatori *