No tingueu por dels festivals de novel·la negra

Albert Figueras.  Escriptor
  • Comparteix:
  • Facebook
  • Twitter
  • Delicious
  • Digg

Debutar és un verb fascinant; quan ho fas, tot és nou i tens els sentits en plena atenció, tot et predisposa a captar detalls i experimentar sensacions que en el futur no et semblaran iguals. Passa amb la primera cigarreta, el primer petó o la primera visita a una ciutat. Enguany vaig debutar a Tiana Negra després d’haver-ne sentit a parlar molt; vaig prendre’n algunes notes mentals.

Quan entres a la sala, de seguida t’adones que hi ha algú que remena les cireres del festival, coordina, dóna pas, ordena les taules rodones, s’encarrega dels interrogatoris de tercer grau, apareix en falques televisives, i fins i tot fa de veu en off; és l’anomenat comissari de l’espectacle, l’escriptor i agitador cultural Sebastià Bennasar (que acaba de treure L’imperi dels lleons, sobre clans francesos a la Costa Brava).

A Tiana Negra t’adones de la grandesa d’un escriptor quan, l’Andreu Martín, el més veterà del gènere, parla amb senzillesa de la mala rebuda del seu primer manuscrit, de com admirava La Cua de Palla, d’anècdotes iniciàtiques amb Vázquez Montalbán, Jaume Fuster i El Perich o de les bromes mútues amb en Jaume Ribera mentre escrivien les aventures del gran Flanagan, el detectiu que obrí els ulls a la lectura de molts adolescents del país.

En un festival t’assabentes que hi ha llibres amb un títol brevíssim (Tros de Rafael Vallbona) i històries amb títol intrigant (El somriure de Darwin d’Anna M. Villalonga), que hi ha crims entre els telescopis del Montsec (Mala lluna de David Marín) o en les apostes de futbol (L’últim defensa de Jordi Agut), però sobretot, denúncia social i política (A la seva pell de Raquel Gámez, inspirada en el 4F o La puta d’oros d’Elena Torres, que desmunta la transició). Hi ha colors estranys (Foc verd de Jordi de Manuel) i humor (Procés enverinat de Salvador Balcells).

En contra del que pugueu pensar pel nom, en aquestes trobades sembla que hi ha bon rotllo entre escriptors. Si sentiu que s’apropa algun festival de novel·la negra, proveu d’anar-hi: ningú no en surt tocat de mort; ben al contrari, us ho passareu bé i us endureu algun bon llibre. Potser això és el que un debutant troba a faltar, que s’hi impliquin més persones dels pobles on s’organitzen, més enllà d’escriptors i editors: us imagineu un concert de rock on només hi anessin músics?

Deixa un missatge

Obligatori *

Obligatori *