El 72 Festival de Canes premia el cinema social en el seu palmarès

Joan Millaret / AMIC.
164
Bong Joon-Ho guanyador de la Plama d’or amb ‘Parasite’.

Com va deixar palès en les seves paraules la nit de clausura del 72 Festival de Cinema Internacional de Cinema de Canes el president del jurat de la Secció Oficial, Alejandro González Iñárritu, s’ha privilegiat un cinema d’arrel social que reflexioni sobre les injustícies i els mals del nostre temps. I, efectivament, la pràctica totalitat dels títols guardonats afronten de cara problemes i qüestions d’arrel social i polític des de diferents mirades, començant per la Palma d’or per la sàtira social ‘Parasite’ de Bong Joon-Ho, i passant pel Premi a la millor direcció pels germans Dardenne sobre un adolescent radicalitzat per una concepció fanatitzada de l’Islam a ‘El joven Ahmed’.

Enmig d’aquesta preocupació general per abordar temes per pensar-hi, s’ha procurat premiar també un enfocament feminista com el que plantejava la realitzadora francesa Céline Sciamma al melodrama romàntic lèsbic d’època ‘Portrait d’une femme en feu’. També s’ha fet evident la necessitat de premiar alguna realitzadora en una edició que, per primer cop, ha vist augmentar la presència de dones directores, reconeixent la direcció de la realitzadora francesa senegalesa Mati Diop per ‘Atlantique’ sobre el drama dels refugiats desapareguts en el mar.

L’única excepció que s’escapa a la norma d’aquesta premissa vinculant d’ordre social en els continguts seria el Premi a la millor interpretació masculina per Antonio Banderas gràcies al seu immens paper en el film autoreflexiu de Pedro Almodóvar, sobre un director de cinema en crisis, ‘Dolor y Gloria’. Fins i tot, el premi a la millor interpretació femenina per Emily Beecham en el film glacial de ciència-ficció ‘Little Joe’ de Jessica Hausner no deixa de ser una paràbola futurista sobre un món feliç d’humans alienats.

Palma d’Or per la fractura social de ‘Parasite’ de Bong Joon-Ho

Bong Joon-Ho ha assolit el mèrit d’endur-se la primera Palma d’Or de la història per a un cineasta coreà. Després de competir amb la simpàtica faula animalista ‘Okja’ (2017), el sud-coreà Bong Joon Ho ha acabat triomfant a Canes amb un melodrama tragicòmic d’arrel social, ‘Parasite’. Vell conegut del certamen francès gràcies a la seva participació també en diferents seccions – cas de ‘Host’ (2006) a la Quinzena dels Realitzadors o ‘Mother’ (2009) a Un Certain Regard -, Bong Joon-Ho semblaria que aposta novament pel fantàstic amb un títol tan suggeridor com ‘Parasite’ però res és el que podria semblar. El coreà contextualitza el seu darrer film en un entorn contemporani lligat exclusivament a la realitat al presentar-nos amb molta ironia a una família coreana pobra i sense feina estable que viu en un soterrani en unes condicions precàries. Es tracta d’un film perfectament dirigit per Bong Joon Ho que, tot i que en alguns moments sembla derivar vers la comèdia salvatge d’humor negre o l’astracanada grotesca de mala bava, sempre acaba reconduint aquesta tragicomèdia familiar al punt de partida inicial, les frustracions i embats fruits d’una problemàtica i complexa desigualtat social. La seva fina punteria d’observador es demostra amb un exemple concret, el detall de l’olor corporal de la família pobre, una marca que els delata, com si portessin la seva pobresa adherida a la pell.

 

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí