A l’amic Josep Maria Xarrié i Rovira

Ferran Planell.  Escriptor
85

Si hom es qüestiona què representa l’amistat, difícilment trobarà una resposta prou concloent i inequívoca per ella mateixa. L’amistat és plena de matisos i per tant d’accepcions en la seva definició. I tal qual es tractés de diferents anyades, trobarem amics de qualitats dispars i de graduació variant. Aquest passat 8 de juny, en deixar-nos, hem perdut un bon amic, i dic ens, pluralitzant, perquè la teva predisposició a donar-te en oferir-nos la teva, d’amistat, fa improbable trobar a qui havent-la acceptat, no l’hagués mantinguda.

Quan amb tan sols 35 anys hom gaudeix d’una entrada a la Gran Enciclopèdia Catalana, com va ser el teu cas en la primera edició de la mateixa, és quelcom per si mateix prou significatiu. No hi ha espai suficient aquí per encabir-hi tot el teu currículum professional, però potser n’hi haurà prou esmentant com en l’article de comiat que et dedica el professor Joan Santacana, es refereix a tu com “el mestre de la restauració del patrimoni català”. Un mestre de gran cultura, senzill, honest i virtuós en la difícil matèria de saber escoltar. El gran reconeixement dels teus alumnes i col·laboradors n’és la lògica conseqüència.

El que ja no és tan lògic, és que havent estat tu qui vas crear l’especialitat de restauració a la Facultat de Belles Arts i qui vas iniciar l’important recorregut del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, no llueixi en cap de les seves respectives seus ni tan sols una placa commemorativa amb el teu nom. Aquesta manca de reconeixement institucional ens entristeix, com també ens dol que al 2011 l’actual directora del CRBMC Àngels Sole Gili, amb motiu de la celebració dels 30 anys del centre, obviés fer referència a la gran tasca de conservació i restauració del nostre patrimoni que amb tanta cura vas dur a terme durant 28 anys.

La humilitat en el teu posat, la contenció de la paraula que dóna la saviesa, la perseverança a assolir aquells objectius en els que creies, la meticulositat professional i la seriositat en dur a terme els compromisos, han estat alguns dels teus grans valors, Josep Maria. Valors, aquests, que encara se’ns feien més rellevants en contrastar amb aquelles tan pròpies i subtils pinzellades d’humor amb les que ens obsequiaves en qualsevol conversa. Trobarem a faltar el plaer de la teva tertúlia i la teva facilitat en fer planer allò dificultós. Al teu costat hom es trobava envoltat de positivisme i encomanat d’un engrescament que feia factible quin fos el projecte. Em sembla que puc asseverar sense equivocar-me, que gràcies a tu Josep Maria, els premianecs que hem pogut gaudir de la teva companyia en les tantes activitats en què vas participar per assolir les llibertats del nostre país, tenim una dosi de més convenciment i d’il·lusió en el projecte. Catalunya ha perdut un gran patriota.

Som molts els qui ens sentim contrariats de no haver pogut arribar a copsar-la junts, tan a prop com la tenim. Per això, per tu i per tots els altres que com tu no han pogut arribar a veure-la, seguirem lluitant encara més enèrgicament per la nostra independència. Hi ha molts motius que ens fan tenir pressa, i un d’ells és que ningú més es quedi a les portes. Sé que tu així ho voldries.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí