A voltes amb Plató

Albert Cebrián i Agrás.
320

Plató fa milers d’anys va plantejar l’existència de dos mons: el món real que captem amb els sentits i el món de les idees. Les idees són conceptes purs, perfectes podríem dir, mentre que els conceptes que observem (cavall, cadira…) presenten molta varietat, malgrat tenir unes característiques comunes. Aristòtil, deixeble de Plató, ja va criticar aquest món de les idees i, al llarg dels anys s’ha seguit qüestionant i reqüestionant. Tanmateix la proposta de Plató esdevé força interessant per endinsar-nos en reflexions que poden ser molt profitoses. Als nostres dies els éssers humans continuem estant com els antics grecs: molt i molt perduts en molts tipus de temes. I justament el ser idealista, que poc té a veure amb el corrent filosòfic de l’Idealisme però que es nodreix força dels plantejaments platònics, ens aboca a tenir els nostres ideals i, per tant, els conceptes ideals: la parella ideal, l’amor ideal, la paciència ideal…

I l’ésser humà comprova molt sovint que els seus ideals no s’ajusten amb allò que troba al seu entorn més immediat. Si això li sumem, per exemple, els mons idíl·lics de les pel·lícules i dels anuncis de televisió, aleshores el desajustament idea-realitat pot causar estralls en la consistència reflexiva de l’individu i, de retruc, en el seu entorn.

Plató va fundar l’Acadèmia, on s’impartien classes de filosofia. Va ser certament una bona idea perquè ell, influenciat pels pensaments profunds del seu mestre, Sòcrates, veia clar que els misteris de la vida ens poden fer caure dins paranys mentals de difícil sortida. I per evitar-ho cal aprendre a pensar i cal practicar l’hàbit de la reflexió.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí