Antropomorfista

Ferran Planell.  Escriptor
544

Déu n’hi do la parauleta, oi? Jo en sóc, d’antropomorfista, per bé que, tot i sabent que ho era, no tenia consciència que així se’m pogués anomenar. La veritat és que el llatí me’l van aprovar després de prometre que faria ciències i no pas lletres i, sent com sóc home de paraula, així ho vaig fer. Conseqüentment, al grec no m’hi vaig apropar ni de lluny. En no haver anat així les coses, ara sabria que anthropos significa home i morphe forma.

De fet, som molts els qui antropomorfitzem i ho fem de distintes maneres i en diferents sentits. Personalment ho faig a casa, al cotxe, al parc, a muntanya… Si un dia qualsevol sortiu a passejar per un parc i pareu una mica d’atenció, de ben segur que us creuareu amb un bon grapat d’antropomorfistes. Tant és així, que estic convençut que gairebé qualsevol que estigui llegint això i comparteixi la seva vida amb algun animal, és antropomorfista.

A casa tenim cinc gossos. Entenc que us poseu les mans al cap i ho titlleu de disbarat, però la realitat és la que és. Compartim espai sense més problema que alguna discussió que altra a l’hora de prendre posicions al sofà. Per més que he intentat raonar amb ells que les mantes del terra ja els haurien de fer el fet, sempre m’acaben dient el mateix: Que si vull, a terra m’ajegui jo.

Les nostres converses són variades i de durada incerta. Cada moment i circumstància en delimita la llargada i el contingut. Els temes són assortits i normalment adients amb l’entorn. A muntanya acostumen a ser més concises i evidentment relacionades amb la natura. Parlem de branquillons, de pinyes, d’anar amb compte “que encara et fotràs barranc avall”. A casa són més disteses i de contingut més divers. Els temes nutricionals són força recurrents.

Ara, els moments on la comunicació és més fluïda, és quan torno a casa d’allí on sigui que hagi anat. He d’admetre que de tant en tant algun s’escaqueja, però el més habitual és que tots cinc vinguin a donar-me la benvinguda. Llavors és quan els pregunto si han fet bondat, com els ha anat el dia, també els explico com m’ha anat a mi. Mentre anem xerrant m’apropo al sofà i si tinc sort i estan prou distrets, a vegades aconsegueixo fer-me amb un seient.

Sí, parlo amb els gossos. Sóc un antropomorfista, i tu?

COMPARTIR

1 COMENTARI

  1. Molt bon article, Ferran! Per sort, hi ha molts antropomorfistes… Si només ens poguéssim relacionar entre nosaltres, seria molt avorrit. Una abraçada!!

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí