Aprèn a posar límits

Meritxell Bellatriu.  Psicòloga Espai Terapèutic Maresme (Mataró)
141

Necessitem posar límits en la vida. És quelcom positiu perquè ens genera seguretat interna. El límit és una frontera, una línia que establim que ens diferencia del altres. Igual que la pell delimita el nostre límit corporal de l’entorn exterior i el protegeix alhora que el manté unit, els límits demarquen i protegeixen la nostra identitat. Posar límits ens genera salut emocional.

Un límit és una senyal verbal o no verbal emesa que mostra a les altres persones la necessitat de rectificar una comunicació o una conducta que considerem exagerada, inadequada, inoportuna o abusiva.

Les relacions han de ser simètriques. Hi ha gent que sempre dóna de més, sense posar límits. Si una persona fa tot el que se li demana, acaba no tenint el control de la seva pròpia vida, falta de temps, etc. Hem de fer valorar el nostre temps, la nostra dedicació. No passar sempre a segon lloc. Els límits no han de ser rígids ni flexibles, han de ser assertius, és a dir, s’han de marcar respectant i fent-se respectar. De vegades, preferim cedir abans que enfrontar-nos a una altra persona.

Molts de nosaltres hem estat educats a ser bons per aconseguir l’aprovació dels altres. Ser bons significa ser educats, amables, respectuosos amb els altres. Ser bo no significa tractar d’estar d’acord amb tothom ni fer favors indiscriminadament. Si s’és massa bo, un es torna com una catifa a on tots caminaran per assolir els seus objectius. Us proposem algunes recomanacions:

  1. Donar explicacions i no queixar-se. Les persones es posen a la defensiva i no escolten si un no para de queixar-se o de rebaixar als altres. Tracta d’explicar el que et molesta d’una forma calmada i respectuosa, d’aquesta manera els altres t’escoltaran millor.
  2. Deixar de disculpar-te quan en realitat no ho sents. Si hem comès un error, ens disculpem i expliquem les raons del nostre comportament. Però no cal repetir contínuament que ho sentim quan no és així. Aquest és un hàbit que ens manté lligats a la culpa i a la impotència.
  3. Aprendre a dir No sense necessitat de dir No. Podem dir quan ens fan una proposta: ja tinc plans per a fer una altra cosa… Tampoc cal que siguem extremistes i si podem, ocasionalment podem ser flexibles.

Negar les nostres necessitats podria semblar quelcom admirable, però això és superficial. Amb aquest comportament l’únic que aconseguim és desconnectar-nos de nosaltres mateixos. Molts pensen que si es donen prioritat són egoistes i no es preocupen pels altres. Per a poder donar el millor als altres primer hem de donar-nos-ho a nosaltres mateixos. No podem donar quelcom que no tenim.

Xerrada: ‘Aprèn a posar límits’
Dijous 15 de juny de 2017 a les 19 h. A l’Espai Terapèutic Maresme (c/nou 46, Mataró).
A càrrec de Meritxell Bellatriu, psicòloga. Inscripcio previa a: info@espaiterapeuticmaresme.com.
COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí