Canibalisme i burgesia

Jesús González.  @jesusgonnot
234

Estiu de 1910. Diversos turistes han desaparegut mentre descansaven a la platja. Els inspectors Machin i Malfon aviat dedueixen que el centre de les misterioses desaparicions és una curiosa família de caníbals pescadors de la badia Slack. Aquest és el delirant argument d’Alta Sociedad, la darrera pel·lícula de Bruno Dumont, un dels darrers enfants terribles del cinema francès més radical.

La primera part de la filmografia de Dumont es caracteritza per la falta d’humor, la gravetat i el drama arribant al seu punt més àlgid amb Hors Satan i Camille Claudel 1915. Des que va fer la sèrie còmico-detectivesca P’tit Quinquin, el director canvia de registre cap a l’humor, sempre sense perdre el to bizarre.

A Alta sociedad ens presenta una barreja explosiva d’intriga policial i humor slapstick protagonitzada per dos investigadors a l’estil d’El gordo y el flaco, que ens ofereixen gags d’antologia en la recerca de l’assassí de la petita burgesia que estiueja a la badia. Però el punt fort de la cinta es troba en el contrapunt actoral elegit per Dumont. Alta Sociedad es mou entre dos registres interpretatius diametralment oposats. Per un costat trobem els actors amateurs que donen vida als pescadors caníbals. Aquest són, en el més pur estil passolinià, gent del carrer (o del camp), ruda amb un punt salvatge. A l’altre extrem trobem grans noms de la gran pantalla com Juliette Binoche, Valeria Bruni-Tedeschi o Fabrice Luchini. Aquests, amb la seva frivolitat i amanerament, representen la burgesia que, a través del turisme incipient, envaeix la costa i sotmet als seus habitants.

A través del contrast entre les dues formes d’actuar, la crua dels pescadors i la impostada de la burgesia, Dumont posa en escena i de forma un tant caricaturesca la lluita de classes a inicis del segle XX.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí