Carles Pujadas, el perruquer virtuós

Rafael Vallbona.  Periodista i escriptor
177

El passat 21 de gener va morir Carles Pujadas a l’edat de 68 anys. Perruquer i estilista maresmenc, propietari d’una coneguda perruqueria a Premià de Mar, havia obtingut destacats reconeixements professionals i era molt apreciat per clients que considerava com a amics. El periodista Rafael Vallbona, autor d’un llibre sobre la seva trajectòria, el recorda en aquest article.

La memòria està lligada als fets del passat, a tot un conjunt de fenòmens mentals subjectius amb els quals construïm un model cultural i emocional que constitueix allò que en diem el pas del temps. La moda i l’estètica és un dels símbols que defineix cada època, i evocant-les reconstruïm la nostra pròpia vida. Durant més de quaranta anys en Carles Pujadas ha contribuït a explicar la història de tothom qui ha passat per la seva perruqueria, de forma casual primer, segur, però desplegant poc a poc una fidelitat que es convertia en amistat fins arribar a la complicitat. Tallant-nos els cabells i pentinant-los-els, en Carles ens va explicar d’on veníem i on anàvem.

Miro en velles fotografies la roba, les ulleres i el pentinat que duia en cada moment, i sento el pes de la història a les espatlles. Emmagatzemo els fets de la meva vida de forma casual, segons venen a la memòria; i en tots ells el tallat de cabells que hi duia em parla de mi i del meu temps; de les idees i els gustos, dels anhels i les pors, de les il·lusions i els desassossecs. La capacitat d’entendre i interpretar cada estadi de l’ànima i la ment de qui estava assegut a la butaca buscant l’efecte guaridor de les tisores, la pinta o l’assecador, era el que definia la genialitat d’en Pujadas.

Tot el que em diu cada foto és el que soc avui; en Carles ho interpretava. I gràcies a això, el passat cobra un sentit profund. L’existència té un poderós sentit històric un cop viscuda. La memòria ens reconforta. I la feina d’en Carles Pujadas i el seu equip, una autèntica segona família, té la poderosa virtut de produir l’efecte balsàmic imprescindible per seguir endavant. Ara, tothom que el trobem a faltar, necessitem aquest consol més que mai. Per això, inevitablement, tornaré a la seva perruqueria, per seguir recordant qui soc.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí