Castell de Burriac

Text: Josep Grau (Montaltrek)  // Foto: www.montaltrek.org
841

La proposta que us faig aquest mes va dirigida, sobretot, als esportistes, als runners i als senderistes, entre d’altres, que busquen itineraris per practicar esport i poder repetir-lo diverses vegades al llarg de la setmana sense que la ruta es converteixi en monòtona.

Parlem d’una forta pujada a la primera meitat del recorregut, fins a arribar al Castell de Burriac, on podem parar uns moments per a tonificar-nos i fer uns estiraments abans de continuar per un camí de baixada amable, fins al punt d’inici.

El punt de sortida, Argentona, és una àrea rica en aigües, siguin naturals, mineralògiques o termals. Tot seguit faré una petita descripció de les fonts que ens trobarem pel camí des d’Argentona:

Font Picant: La seva història va des del 1783 al 2010. Segons la tradició, un nen va caure per un pou i la seva mare va baixar a rescatar-lo. Un cop es va aconseguir rescatar només a la mare, que va pujar marejada per inhalació de gasos, es va veure que l’aigua contenia gas carbònic i era picant, semblant al gust del sifó. A partir d’aquest moment es va anar construint un espai al voltant de la font on la burgesia barcelonina anava a prendre banys al Balneari Prats i van sorgir hotels i cases senyorials arreu de la vila.

Font del Camí: Es troba a uns 50 metres de l’inici del camí de sorra que puja al Castell de Burriac. Té la part posterior semiesfèrica i una bancada a tots dos costats.

Font de les sureres: El nom prové de les dues sureres que es troben a cada banda del torrent que travessa la placeta on està situada la font. En aquest lloc trobem un monòlit amb la inscripció “L’aigua és vida”, del Grup de les Fonts.

Font de l’esquirolet:  Un banc de pedra llarg ens indica que hem arribat a aquesta font que, en realitat, és la sobreeixida de la Font de l’esquirol.

Font de l’Esquirol: Situada en una fondalada on s’ajunten dos vessants que alimenten d’aigua la font. Es tracta d’un lloc amb molts arbres on es veien molts esquirols anteriorment.

Font del grup: Font dedicada a l’esforç de tots aquells que treballen per la recuperació de les fonts. Des d’aquí: gràcies!

Font del ferro: Per allà passava el camí vell que portava al Castell de Burriac i servia com a punt d’abastiment d’aigua inicial. Aquesta és considerada minero-medicinal i antigament es comercialitzava amb el nom de “Bellot”, premiada per la seva qualitat durant l’Exposició Universal de Barcelona del 1888. Té un gust notable a ferro i es característica pel gas carbònic natural.

Castell de Burriac: Situat al cim d’un turó, a 400 metres, va ser construït sobre una torre de defensa anterior. Conegut al principi com a “Castell de Sant Vicenç”, el nom de la família propietària. Té dues cisternes per emmagatzemar aigua potable provinent de la pluja o de fonts properes, les quals eren vitals en aquella època per resistir els setges.

En el segle XV arribà a mans de Pere Joan Ferrer, militar i senyor del Maresme, que afegí el perímetre inferior i donà la configuració actual.

Sota seu té l’antic poblat ibèric d’Ilturo.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí