Les darreres eleccions municipals i la posterior constitució dels nous ajuntaments, tant a Catalunya com a la nostra comarca, han enfortit el lideratge municipalista de CiU. Com a nacionalista, com a maresmenc i com a municipalista, entenc que, més enllà de la lògica satisfacció de veure que els ciutadans i ciutadanes han confiat en nosaltres, cal saber administrar aquest mandat
Això és exactament el que han representat els més de dos mesos passats des de les eleccions municipals a Mataró. Desori d’un alcalde i d’un govern a qui li costa entendre que està en minoria absoluta i que ni el pacte, ocult i amagat als mataronins, amb el PP li dona la majoria necessària per la governabilitat de la ciutat.
El nou govern municipal de Mataró capitanejat per Joan Mora va patir el passat 14 de juliol, en el primer ple del mandat després del d’investidura, la seva primera patinada. Tot i que el govern va aconseguir aprovar el gruix dels punts de l’ordre del dia de l’anomenat “cartipàs”, el nou alcalde va haver d’assistir, de forma inesperada, a la
El darrer episodi dels indignats instal·lats a la plaça de Catalunya de Barcelona des de fa unes setmanes, produït quan escometeren violentament contra els diputats catalans per evitar llur accés al Parlament, és la gota que ha fet vessar el got d’aigua no gens clara ja ple de fa dies. I ha estat una llàstima que aquest moviment i l’adhesió
En el Ple extraordinari de l’Ajuntament del Masnou, que es va celebrar el passat 7 de juliol, es van aprovar el cartipàs municipal i les retribucions dels regidors/es. Malauradament, tot i que tots i cadascun dels regidors/es guanyarem menys (un 5% menys els regidors/es sense dedicació i un 2,5% menys els que tenen dedicació -és a dir, els que tenen
Vam assistir com a espectadors a la fi d’un món que sabíem incert i fràgil. La fi de l’ordre nascut de la Guerra dels Trenta Anys va ser un trauma presidit per milions de morts i béns i terres devastats. En la nostra mesella joventut crèiem que aquell havia estat el final anunciat per The Doors, i que les pròximes
Imaginem que imaginéssim que el percentatge de població que s’ha de desplaçar amb cadira de rodes fos més elevat del que és, posem-hi d’un 10 o un 15%. Que, interessadament, alguns comencessin a fer córrer rumors acompanyats de posat indignat per mercats, bars i places assenyalant que els que van amb cadira de rodes tenen més drets, que ja està
Avui m’he llevat a les cinc de la matinada. Cada dia surto més d’hora. La calor m’aixafa el cos fins a fer-me perdre les poques forces que em resten. Aquest estiu serà dur; molt dur. Tot i que si he de ser sincer, la fresca no deixa de ser una justificació més, una altra de les tantes que el meu
Sembla força normal que una família que està patint una crisi econòmica, decideixi suprimir les seves despeses prescindibles. Aquest plantejament tan lògic, no és acceptat quan fa referència a una família anomenada Catalunya, que s’ha d’endeutar per pagar a Madrid uns diners que li són imprescindibles per la seva subsistència. El raonament clar i català que la pela és la
La història de Can Fabregas i del Corte Inglès és gairebé de ciència ficció. Ha estat un malson que ens ha tocat viure i que ha posat de manifest que per desgràcia els interessos polítics priven per damunt del sentit comú i de possibles consensos positius per a la ciutat. Els radicalismes no són mai aconsellables ni condueixen a res
               |
