Articles de: 259 | gener 2012

Mataró, embolica que fa fort!
»259 | gener 2012»Opinió

Mataró, embolica que fa fort!

Embolica que fa fort! Aquesta és una expressió molt nostrada, que serveix per indicar que una situació enrevessada es pot arribar a complicar cada vegada més. En algunes ocasions, és ben cert que s’utilitza com estratègia per a reforçar les pròpies conviccions debilitant els adversaris i de pas els possibles aliats, amb la intenció de fer creure allò que no

Mataró sense lideratge
»259 | gener 2012»Opinió

Mataró sense lideratge

Assisteixo perplex al debat de líders municipals de Mataró que emet la televisió pública del Maresme. L’alcalde, Joan Mora, es declara “il·lús” perquè, segons ell, el supera la “il·lusió”. El joc dialèctic no fa cap gràcia al portaveu del PP, José Manuel López, que després de mesos d’entregar-se als braços de CiU comprova com l’alcalde pacta el pressupost del 2012

Pla de mandat
»259 | gener 2012»Opinió

Pla de mandat

La crisi econòmica que venim arrossegant continua creant incertesa a tots nivells i àmbits. No és moment per tirar coets, però sí que sense deixar de ser realistes cal preparar-nos, treballant amb la mirada posada en el futur sempre conscients de les nostres possibilitats, però, sense deixar de ser ambiciosos, perquè en el moment de sortir-nos-en puguem desenvolupar els projectes

Joan Mora: roda el món… i torna al PSC
»259 | gener 2012»Opinió

Joan Mora: roda el món… i torna al PSC

Aquest final de desembre, implacable el calendari, s’ha tancat un període d’interinitat i indefinició que la ciutat, políticament parlant, vivia des del dia de les eleccions, el 22 de maig passat. La força guanyadora, Convergència i Unió, ha esgotat fins l’últim moment el temps que tenia per dilucidar la qüestió essencial que tot govern municipal en minoria ha de respondre:

Desitjos pel 2012
»259 | gener 2012»Opinió

Desitjos pel 2012

L’any que acaba ens ha fet reflexionar al voltant de com hem de viure i relacionar-nos amb el nostre entorn. Això passa per canviar moltes coses, però també per canviar la manera de fer política. La política té a veure amb la manera de com ordenem la nostra ciutat, és a dir, com ens organitzem perquè les coses funcionin de

La ideologia de la bondat natural del sector públic
»259 | gener 2012»Opinió

La ideologia de la bondat natural del sector públic

Amb el mot anglès “crowding out” es designa l’efecte que produeix l’excés d’endeutament públic sobre la inversió privada empresarial. Si el sector públic (l’Estat, Generalitat, Ajuntament) ha gastat més del que ha ingressat només té dues maneres per poder aconseguir els diners per pagar els compromisos adquirits: o bé tirant de l’estalvi previ, si n’hi ha (metafísicament hem de considerar

T-10
»259 | gener 2012»Opinió

T-10

Aquesta columna agafa el seu títol de “Transport públic” del meu blog personal, batejat així ja que a més de ser un transport públic de les meves idees, resulta que bona part dels missatges allà expressats han estat escrits, o almenys gestats, en el meu diari ús del transport públic com a mitjà de comunicació. Granadet d’anys, com ja començo

Reforma o revolució
»259 | gener 2012»Opinió

Reforma o revolució

En una tertúlia de ràdio recent, entre joves i sèniors, es va plantejar un tema de plena actualitat: el descrèdit de la classe política, en un sistema democràtic nascut d’una transició, posterior a una dictadura de 40 anys. El debat va girar a l’entorn de si era possible modificar la democràcia actual, des de dins, que ja cal avançar perquè

Silenci, en Havel ha mort
»259 | gener 2012»Opinió

Silenci, en Havel ha mort

Aquest final d’any ens ha portat una notícia colpidora, la mort de Havel. Si hagués de dir els polítics a qui més respecto dels darrers 20 anys, diria sens dubte que Janez Drnövsek i Vaclav Havel, expresidents d’Eslovènia i de Txèquia, respectivament. Amb matisos diferents, però per les mateixes raons: el seu intens compromís amb la llibertat i la dignitat

Jo sí que crec en la televisió pública
»259 | gener 2012»Opinió

Jo sí que crec en la televisió pública

Un dia abans d’estrenar el meu primer pis vaig rebre una trucada d’una companya de feina. La televisió pública de l’Hospitalet, on treballava des de feia més d’un any, patiria retallades. Era normal. O ho semblava. Fins que els treballadors vam saber que, en realitat, no es tractava de retallades, sinó del tancament total del mitjà. Val a dir que