El mes passat parlàvem del “Mataró sense lideratge” de l’alcalde Joan Mora. Tres dècades després del restabliment democràtic, Mataró pateix una deriva per la feblesa del govern de CiU i la poca traça del nou batlle. El lideratge, en canvi, és una de les qualitats que ha demostrat al llarg de la seva llarga trajectòria l’empresari Ramon Bagó, primer alcalde
El poeta i activista cultural argentoní Josep Lladó i Pascual va presentar en aquestes festes de Nadal i amb el suport del Centre d’estudis argentonins, el seu Recull Enciclopèdic d’Argentona, un impressionant volum de quasi 500 planes en el que mostra en format enciclopèdic la que podríem dir “història interior” de la vila. Ho fa mitjançant el corresponent apunt amb
Tornem a ser un país d’emigrants. I en tenim ben bé per vuit o deu anys. Avui serà un dia d’aquells que la gent amb poca imaginació recordarà el clàssic ‘Vente a Alemania, Pepe’ per mofar-se de la trista realitat que, francament, no fa cap gràcia. Els emigrants d’avui tenen poc a veure amb l’entranyable personatge d’Alfredo Landa. A més
L’Escola Pia de Santa Anna compleix aquest 2012 el seu 275è aniversari. La seva presència a Mataró, com en el seu moment –ara fa 150 anys– la del Col·legi del Cor de Maria, va ser en resposta a les necessitats de l’Ajuntament per poder formar els seus ciutadans. El 2 de gener de 1738, pràcticament un any després de l’acord
Escriptor, polític, filòsof i un dels fundadors del Partit Comunista Italià. Va viure a cavall entre finals del segle XIX i gairebé mitjans del XX. Us estic parlant d’Antonio Gramsci i no precisament perquè tingui res a veure amb la nostra tan soferta N-2, sinó pel que fa als partisans. Pocs dies abans de l’èxit rotund de la caravana per
Embolica que fa fort! Aquesta és una expressió molt nostrada, que serveix per indicar que una situació enrevessada es pot arribar a complicar cada vegada més. En algunes ocasions, és ben cert que s’utilitza com estratègia per a reforçar les pròpies conviccions debilitant els adversaris i de pas els possibles aliats, amb la intenció de fer creure allò que no
Assisteixo perplex al debat de líders municipals de Mataró que emet la televisió pública del Maresme. L’alcalde, Joan Mora, es declara “il·lús” perquè, segons ell, el supera la “il·lusió”. El joc dialèctic no fa cap gràcia al portaveu del PP, José Manuel López, que després de mesos d’entregar-se als braços de CiU comprova com l’alcalde pacta el pressupost del 2012
La crisi econòmica que venim arrossegant continua creant incertesa a tots nivells i àmbits. No és moment per tirar coets, però sí que sense deixar de ser realistes cal preparar-nos, treballant amb la mirada posada en el futur sempre conscients de les nostres possibilitats, però, sense deixar de ser ambiciosos, perquè en el moment de sortir-nos-en puguem desenvolupar els projectes
Aquest final de desembre, implacable el calendari, s’ha tancat un període d’interinitat i indefinició que la ciutat, políticament parlant, vivia des del dia de les eleccions, el 22 de maig passat. La força guanyadora, Convergència i Unió, ha esgotat fins l’últim moment el temps que tenia per dilucidar la qüestió essencial que tot govern municipal en minoria ha de respondre:
L’any que acaba ens ha fet reflexionar al voltant de com hem de viure i relacionar-nos amb el nostre entorn. Això passa per canviar moltes coses, però també per canviar la manera de fer política. La política té a veure amb la manera de com ordenem la nostra ciutat, és a dir, com ens organitzem perquè les coses funcionin de
               |
