El cinema de Ventura Pons

Jesús González.  www.twitter.com/jesusgonnot
107

Ventura Pons demostra amb ‘Sabates grosses’ que és un dels pocs creadors catalans que disposen del 100% de llibertat creativa. El barceloní ens porta una pel·lícula costumista que no dissimula un discurs essencialment independentista. I una altra mostra més de llibertat creativa és el seu nou i ambiciós projecte pendent d’estrena: ‘Miss Dalí’, una extensa biografia, que es preveu polèmica, sobre la germana de Salvador Dalí.

Plantejat com un ‘13, rue del percebe’, però a la catalana, el film situa l’acció a un edifici concret del carrer Casp de Barcelona i que havia estat l’antic domicili de Pons. Presenta una història coral protagonitzada per un senyor català fatxa (el mataroní Joan Pera), dues conserges valencianes (Amparo Moreno i Pilar Martínez), una escocesa fugitiva (Minnie Marx), una senyora progre (Vicky Peña), un capellà alliberat (Pedro Ruíz), uns turistes gais, dos mossos d’esquadra… les vida quotidiana dels quals s’anirà trenant fins a desencadenar en una acció en la que tots, d’alguna forma o altra, tindran alguna cosa a dir.

Qui no es queda curt serà Ventura Pons que aprofita els seus personatges per parlar de la independència de Catalunya i de les relacions amb Madrid. De la veu de la protagonista escocesa sentim diversos textos que recolzen el referèndum i la voluntat de sobirania catalana. D’aquesta manera, ‘Sabates grosses’ es converteix voluntàriament en una pel·lícula amb una missatge secessionista que, donat que viatjarà per diversos festivals de cinema, es convertirà en l’abanderada del sentiment d’una part de la ciutadania catalana.

El film es va presentar al Festival de Guadalajara amb força èxit, tenint en compte que es tracta d’una comèdia de to fortament local. Però Pons també acosta posicions amb València, ja que part del repartiment prové d’allà i en diverses ocasions es parla de catalans i valencians com a “cosins germans”. ‘Sabates grosses’, per altra banda, es converteix en un fresc retrat de la Barcelona actual amb els seus comtes arruïnats, el lloguer al·legal d’habitacions per a turistes, la gran comunitat estrangera resident i integrada a la ciutat o el turisme homosexual. Justament l’aparició d’uns joves turistes gais esdevé un altre moment reivindicatiu per a Pons que, des del seu genial retrat d’Ocaña, no ha deixat de tenir en compte el col·lectiu LGTB i la reivindicació i lluita pels seus drets.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí