Colossal

Jesús González.  www.twitter.com/jesusgonnot
112

Nacho Vigalondo és un dels directors espanyols especialitzats en cinema fantàstic més ben considerat a la comunitat internacional. Va començar dirigint una sèrie de peces importants com ‘Las 7:35 de la mañana’, a l’època daurada dels curtmetratges, pels volts dels anys 2000. Després va fer el salt al llargmetratge amb films com ‘Los cronocrímenes’, ‘Extraterrrestre’ o ‘Open Windows’, el seu salt al món anglosaxó.

El seu cinema es classifica sempre en el gènere fantàstic (entès en la seva definició més àmplia) amb tocs d’humor. Justament per la capacitat de jugar i ironitzar amb el gènere, hi ha part de la crítica que considera Vigalondo un director superficial. Però, realment, és un imaginatiu guionista i un excel·lent escriptor de diàlegs. I la prova és que ja ha començat a fitxar per Hollywood.

Aquest torna a ser el cas de ‘Colossal’, una cinta que ja des del seu títol està jugant a la paròdia cinematogràfica i que va ser presentada a la passada edició del Festival de Cinema de Sitges. Ens explica la història d’una noia americana que abandona la gran ciutat i torna al poble per superar una crisi personal. Paral·lelament veiem com una gegantina criatura antediluviana sembra caos i destrucció als carrers de Seül. A mesura que avança la història (ara farem un spoiler que ja fa també el mateix cartell promocional del film), anirem descobrint que hi ha una zona de joc del poblet americà que connecta directament amb Seül i que la jove protagonista té la capacitat de dominar la bèstia en funció del seu estat emocional.

‘Colossal’ és una història de ciència ficció emocional que pretén demostrar, jugant entremaliadament a l’efecte papallona, que el malestar d’una persona pot provocar un cataclisme a l’altra banda del món.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí