La confiança i desconfiança bàsica

Ramon Domingo.  Psicòleg
144

Aquests dos sentiments que tan bé descriu E. Erikson a la seva teoria sobre el desenvolupament psíquic humà, estan a la base de la nostra formació mental i conformen la base sobre la que s’organitzen els nostres sentiments més importants.

Quan naixem, els humans, som un éssers que depenem absolutament de l’entorn, i sense la intervenció de les persones humanes (o no) que conformen aquesta entorn més íntim, no podríem sobreviure.

Aquest entorn, el rep el nadó, com una necessitat bàsica sense saber d’on li ve, i en no diferenciar encara clarament allò que és propi, del que no ho és, incorpora totes aquelles coses que li fem. Aquest diàleg crea un entorn físic i mental que facilita l’aparició de la confiança en què les nostres necessitats fonamentals físiques i emocionals seran satisfetes, tot i que no sapiguem com ni per qui.

D’aquesta sensació de seguretat en poder sobreviure, en diem confiança bàsica, i està configurada tant pel propi caràcter del nadó, com per l’estil i la qualitat i quantitat de les cures que rebi.

Però, ai las!, massa vegades, les expectatives posades en aquesta situació d’ajuda rebuda de l’exterior, no es realitzen o tarden a realitzar-se; apareix llavors el sentiment, la por, el plor del nadó, la desconfiança, la sensació que allò que ens satisfà i ens tranquil·litza, no sempre apareix a temps, o no és el que esperàvem i/o necessitàvem.

Poseu-vos en el lloc d’un nadó que és tot sentiment, i entendreu com n’és de fonamental pel psiquisme humà aquest situació de confiança-desconfiança que crea  l’estructura mental humana.

Allò que més pot afectar la sentimentalitat i la raó humana, són doncs les situacions de contradicció, amenaça i inseguretat de l’entorn personal i social, que per altra banda ens hem esforçat tant per organitzar, mantenir i millorar com a societats al llarg de la història dels humans: l’habitatge, el treball, les lleis, la democràcia, etc…

Estiguem doncs “al tanto” quan vivim situacions que van “de canto”: fem com quan érem petits: parlem, compartim, discutim i informem-nos per entendre i aguantar, desmentir i estimar.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí