Consol Nogueras i Seda

Margarida Colomer.  Historiadora
185

Consol Nogueras va néixer a Argentona el 18 d’abril 1882. Era la segona de les sis germanes del matrimoni d’Encarnació i Josep. La Consol es va casar amb Joan Carbonell Gual de Mataró, a la parròquia d’Argentona, el dia 19 de gener de 1907. Va tenir tres fills: Josep, Salvador i Santi. Va viure a Argentona fins l’any 1914, que se n’anaren a viure a Mataró, al carrer de Santa Maria, 36. Després es traslladaran al carrer Don Magí, 5, on hi tindrà la seva botiga de comestibles.

L’ambient de la Plaça Gran va transformar la Consol: el contacte amb altres dones treballadores, compartir amb elles les preocupacions, en aquells verals del nucli d’una ciutat industrial, on es vivien molts conflictes. Es va anar convertint en una defensora del drets de les dones treballadores i en la defensa de les llibertats de Catalunya.

La vinguda de la República va generar moltes expectatives entre les classes populars. La Consol va assistir a conferències al Centre Republicà Federal i va apostar pel republicanisme catalanista i d’esquerres.

Els anys de la República foren uns anys que afavorien la lluita feminista i pels drets de les dones a formar part d’organitzacions feministes, de les institucions de govern. La Consol fou la primera presidenta de l’agrupació feminista del Centre Republicà Federal.

Aquests anys la Consol va lluitar pel vot de la dona, per la igualtat de gènere i en contra de les desigualtats socials. El 1934 formarà part de les llistes electorals del Front Únic d’Esquerres. Serà la primera regidora a l’Ajuntament de Mataró, entre 1934-1939. Portarà la regidoria de Serveis Socials.

Durant aquest període es podran veure uns grans canvis en aquest departament, a favor de dignificar els casals dels avis, inauguració d’una secció de Maternitat a l’Hospital Municipal, promocionar escoles bressol… i un reguitzell d’avenços que honoren la seva gestió al capdavant de l’Ajuntament.

El 25 de gener de 1939 emprengué el dolorós camí de l’exili amb el seu fill petit, en Santi. Va morir el 26 de setembre de 1951, lluny del seu país. Està enterrada al cementiri de Corenc. (Grenoble).

La seva activitat vers els drets de les dones i la seva militància republicana la van portar a formar part de la direcció de diverses organitzacions feministes durant la República i la Guerra Civil. La Consol va treballar amb dones d’ERC i del PSUC que foren la base per crear i actuar en la Unió de Dones de Catalunya, per combatre el feixisme i per la conquesta de drets fins en aquells moments anul·lats per les dones. Gràcies a la revolució feminista, les dones van tenir un paper actiu, trencant motlles dins una societat patriarcal.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí