Un cop d’ull al Festival de Sitges

Jesús Gonzàlez.  @jesusgonnot
77
Un fotograma de El Hoyo, guanyadora del Festival de Sitges.

Feia més de 20 anys que una pel·lícula nacional no es col·locava en el pòdium del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges. El Hoyo, una coproducció catalano-basca que ja ha triomfat a festivals com Toronto i Austin, ha trencat aquest malefici. El film de Galder Gaztelu-Urrutia explica una claustrofòbica distopia situada en una extrema presó excavada al terra amb diversos nivells comunicats, únicament, per un petit forat per on passa el menjar. El Hoyo, que ha tingut gran repercussió per la potència de les seves idees i imatges, també ha aconseguit el premi del públic.

Però Sitges es caracteritza per ser un festival heterogeni, variat i sorprenent. Per això és sempre recomanable deixar-se caure per qualsevol de les seves seccions, competitives o no, per descobrir tresors o horrors (aquesta és la gràcia). La francesa Yves presenta la història d’un frigorífic que escriu rap i participa al festival d’Eurovisió. En aquesta línia, La Daim (Quentin Dupieux) està protagonitzada per una jaqueta assesina. També hem tingut moments de lluita a films com Bacurau (Premi de la crítica), on els habitant d’un poble perdut de l’Amazones s’organitzen per enfrontar-se a uns especuladors bananers.

El terror més genuí ha estat representat per The Lodge, una cinta que barreja cases encantades amb sectes. El món dels zombies ha estat ben representat per cintes com Zombi Child (Bertrand Bonello), una cinta de zombies vintage haitians que té un final d’infart. O la divertida Little Monsters, on uns infants de 5 anys d’excursió en un parc natural es troben envoltats de zombies.

El cinema oriental sempre té un petit raconet al festival. Enguany hem pogut veure la radical The Forest of Love, de Sion Sono (ja a Netflix), on un assassí es dedica a assassinar col·legiales. També s’ha projectat un dels thrillers xinesos més exitosos del Festival de Cannes: The Wild Goose Lake.

Des de la seva secció Anima’t, Sitges pren el pols cada any al món de l’animació. Enguany s’han pogut veure cintes com J’ai perdu mon corps, on una mà amputada busca el seu cos per París. Tot i que la més esperada ha estat Weathering You, la nova joia de Makoto Shinkai, que aquest vegada ens explica la història d’amor entre un jove i una novia capaç de fer sortir el sol.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí