Escola catalana

Consol Prados.  Sociòloga
122

A vegades va bé fer una mica de recordatori del perquè de les coses. Com és el cas del nostre model d’immersió lingüística, qüestionat de manera oportunista per part del nacionalisme espanyol. Cal recordar que el sistema d’immersió lingüística es va defensar des de les esquerres, de la mà de Marta Mata. Eren els anys 80. La proposta de Jordi Pujol, que presidia aquella primera legislatura amb la represa democràtica, era dues escoles, una en castellà i l’altra en català, era el model del nacionalisme català. Els nacionalismes sempre tenen quelcom en comú.

La visió de Marta Mara era pedagògica i social, una missió plenament vigent, també ara, amb les immigracions recents dels darrers anys. L’escola continua sent base de cohesió i d’igualtat d’oportunitats. No és adoctrinament ni imposició tossuda. Què hagués passat de fer dues escoles diferents? De segregar els infants i, per tant, a les famílies en funció de la llengua materna? Dues comunitats. Crec que va ser una de les grans aportacions de les esquerres a la construcció del país. El PSUC, el PSC, amb el suport d’ERC, van ser capaços d’impulsar aquest model d’èxit, tant a nivell educatiu com de cohesió, i aconseguir el consens social i polític que s’ha mantingut fins ara, l’ha apoderat, i ha merescut el reconeixement europeu.

Repeteixo, ha estat el consens i l’èxit el que ha apoderat el model lingüístic i pedagògic. Sense oblidar que també ha estat un procediment per a la cura i la defensa de la llengua catalana. Llàstima que no es consideri també riquesa cultural de l’Estat, la protecció de les llengües, juntament amb el gallec i l’euskera. Quina pobresa.

Tenim prou motius que ens alerten de la fragilitat del moment. Riscos que apunten a la fragmentació social, i això ens fa vulnerables. Qüestionar l’escola forma part de la batalla que es lliura. Quanta irresponsabilitat!. Potser que tornem als orígens, com construïm una sola comunitat, que es fonamenta en el progrés col·lectiu i els drets socials. És l’única via que ens apodera.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí