Després del capitalisme, què?

Josep Aracil i Xarrié.  President d'Eurosenior
316

Josep AracilL’actual crisi financera, igual que l’anterior crac del 29, són fets naturals propis del sistema capitalista, que comença a ser qüestionat com el principal  problema, d’una societat desconcertada, que s’adona que el que té no li serveix i que ignora completament el que ha de venir. Des d’un plantejament radical, si el problema és el capitalisme, cal canviar-lo, però, per quin nou sistema? Aquest nou sistema no existeix, ningú sap com serà, tot hi que ja s’està covant. Sí que sabem, en canvi, quines són les dues cares del capitalisme. La negativa, que promou que una minoria de persones, motivades per una cobdícia insaciable, s’enriqueixi explotant a una majoria sotmesa al seu poder, i esgotant a la vegada els ecosistemes naturals. La positiva és la progressiva millora dels mitjans de producció, que comencen a fer possible substituir, l’esforç físic humà pel realitzat per robots. El capitalisme ha cobert positivament el seu període històric, fent el que li tocava fer, de la mateixa forma que ho varen fer les civilitzacions precedents. Una observació elemental de cada una d’elles, denota un progressiu augment del concepte de llibertat. La nova civilització, encara sense nom successora del capitalisme, s’ha de caracteritzar per un major grau de llibertat per a totes les persones.

Si el capitalisme es defineix com un sistema rígidament jeràrquic, imposat agressivament per una minoria, el nou sistema hauria de ser horitzontal, amb una mínima estructura jeràrquica, que fomentés la igualtat d’oportunitats perquè cada persona pogués ser ella mateixa. Es comença a dir que la nova societat serà la dels nosaltres. La d’una societat interactiva en què cada persona hi pugui intervenir, ja sigui tant com a membre actiu o com a passiu. Aquest plantejament suposa que no hem de demanar ni culpar els altres de la solució dels nostres problemes, sinó que hem de ser nosaltres mateixos, qui de forma comunitària, hem d’ajudar a solucionar-los. Per fer-ho possible la nova societat s’ha d’organitzar en forma de xarxa, utilitzant com a eines de comunicació les noves tecnologies. Arribat aquest punt és possible aventurar possibles accions que en cap cas han de ser “en contra de” sinó “a favor de”. Inicialment l’exclusió total de la violència, substituïda per una clara aposta per un pacifisme, que defensi valors com els de la solidaritat i l’ajuda mútua. Finalment el qüestionament de la propietat privada, com ja actualment es comença a produir, en el camp de la propietat intel·lectual.

 

COMPARTIR