El caballero oscuro: la leyenda renace

Jesús González Notario.  Crític i historiador de l'art
261

A mesura que Mary Shelley avançava en la redacció de Frankenstein s’adonava que estava engendrant una arma poderosa a favor de la ciència i gens temorosa de Déu. Com a conseqüència, a la part final, condemna el seu heroi prometeic i el sotmet al judici de l’ètica i la religió. Un canvi molt semblant és el que s’ha produït entre els dos lliuraments de la nissaga de Batman dirigits per Christopher Nolan. A El caballero oscuro (2008) el discurs del Joker (interpretat per Heath Ledger, tristament mort durant el rodatge) ens parlava de la por al terrorisme creixent al s. XXI i de l’imperialisme econòmic. A El caballero oscuro: la leyenda renace sembla com si Nolan i els seus guionistes, esporuguits davant el desconcert que havien provocat al film anterior, es dediquessin a restablir de nou el món (i una certa idea dels Estats Units).

Mentre que el Joker ens deia que nosaltres som els culpables dels nostres mals, del món que hem creat; ara, l’amenaça torna a ser nuclear i provocada per Ras al Ghul, un nom de reminiscències orientals que deixa clar on radica el mal. I és per això que la Gotham del nou film sembla, més que en qualsevol altre capítol, Nova York. La Gran Poma ha inspirat nombroses metròpolis de ficció, però al nou Batman no paren de desfilar banderes americanes i, sobretot, irromp el poder econòmic amb el segrest de la borsa de Wall Street. Vinculada a aquesta necessitat de seguretat nacional, trobem la reivindicació del paper de la policia indispensable per restablir l’ordre. Mentre els agents resten tancats als túnels el caos domina Gotham. I Batman? L’heroi, realment secundari, viu un especial via crucis (colpejat, tancat a la presó…) que el porta a una redempció cristològica final.

COMPARTIR