El ciutadà no s’equivoca

Rafael Vallbona.  Periodista
325

Forçant la repetició de les eleccions els partits van traslladar la responsabilitat de la governació al ciutadà, com si fossin ells els incapaços. Amb els resultats del passat 26J, tan similars, els electors han tornat la pilota a la política i la negociació, que és d’on no hauria d’haver sortit: és responsabilitat dels polítics gestionar els resultats, no del ciutadà canviar-los per caprici de la política. Això si, han reforçat Rajoy, però dient-li clarament què es mogui, i deixi de ser la mòmia d’aquests sis mesos.

Els resultats de diumenge a penes han remogut el panorama. La lògica abstenció ha perjudicat C’s, el vot de càstig al PP de desembre els ha retornat un cop passada la penitència i els PSOE continua batent rècords a la baixa. Rajoy en surt reforçat, sí; però sobretot el que es reforça és la idea de que només hi ha un govern possible: la gran coalició; el bipartidisme absolutista que s’autoprotegeix. Les dues cares de la mateixa moneda. La fútil idea del pas al costat de Rajoy per afavorir el suport de C’s topa amb els números, i la d’una gran coalició d’unes esquerres incapaces d’acordar res i que, fins i tot amb els resultats, encara es culpabilitzen mútuament, es dilueix com un terròs de sucre malgrat (o per) la davallada del PSOE andalús, que debilita Susana Díaz. Amb 85 diputats Sánchez no és un candidat creïble, com tampoc un Iglesias estancat. Qui dels dos ha fet més per donar el govern a Rajoy? Ambdós, per no haver estudiat història d’Espanya. La desunió de l’esquerra sempre regala el poder a la dreta.

En aquesta anàlisi Catalunya no és una excepció. La victòria d’En Comú és tan simbòlica com inútil. Ni el ‘Fernándezgate’ ha alterat de forma general els resultats més que a Espanya. Males notícies per a l’independentisme. Per molt que es vulgui dissimular d’èxit haver mantingut 17 diputats entre ERC i CDC, Convergència consolida la pèrdua de la meitat dels diputats en cinc anys, i ni l’efecte Puigdemont els ha servit per guanyar a Girona. La històrica brega entre PSC i C’s (que va propiciar el naixement del partit taronja) no es lliura a les generals, sinó a les municipals. Les noves polítiques retrògrades a Lleida o l’Hospitalet són la gran victòria de Ribera a Catalunya. Té temps i eines per acabar-se’ls de menjar.

 

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí