El comerç urbà de Mataró vol atreure més clients

Text: Albert Calls  // Foto: Olga Boix
171

El secret, fins i tot en els pitjors moments, està en no quedar-se quiet i moure’s, com demostra la UBM, que constantment organitza i analitza escenaris per desenvolupar el comerç urbà. Ho constaten, entre d’altres activitats, les recents celebracions del SalóBoda o de Motor Total, la fira del Vehicle d’ocasió garantit al Maresme.

Amb la mirada posada en les properes eleccions municipals del 22 de maig, la UBM ha elaborat un document amb propostes que han lliurat als grups polítics municipals, on hi apunten la importància del sector per a la ciutat i proposen reforçar la capacitat d’atracció dels eixos comercials consolidats i refermar el suport del teixit associatiu empresarial en l’àmbit del comerç, l’hostaleria, el turisme i els serveis.

Precisament, en aquest document recullen actuacions tangibles i concretes per facilitar el desenvolupament de l’economia urbana. Hi destaca la proposta de creació d’una agència per al desenvolupament de la ciutat que permeti atreure més inversions i generar negoci. D’altres demandes són definir i impulsar un model comercial propi per a la ciutat; complir els compromisos adquirits en el conveni 2007 “per a la millora competitiva del comerç i la restauració”, en relació amb l’arribada de El Corte Inglés o donar resposta a diverses necessitats del sector en l’àmbit urbanístic, de serveis o de la gestió pública.

“La titularitat de l’agència que es proposa de fer seria pública i privada, però la gestió creiem que l’hauria de dur el sector, que és qui coneix el mercat. L’agència sortiria a buscar clients, aprofitant els punts forts de la ciutat”, explica Filbà.

L’agència que proposa la UBM també “coordinaria tots els aspectes de gestió, projecció i imatge, el màrqueting de la ciutat, que consisteix en no vendre fum sinó realitats. En definitiva, volem vendre enfora els grans aspectes de Mataró i a través del document que hem fet demanem al govern municipal que surti del 22 de maig que s’hi impliqui”, explica Filbà. Tanmateix, des de la UBM també es fa una clara aposta pel Maresme, “present en els esdeveniments o fires que fem, que tenen en compte aquesta realitat comarcal”, assegura el secretari de l’entitat.

L’arribada de la locomotora comercial

Diverses sentències judicials han facilitat aquest passat febrer l’aterratge d’El Corte Inglés al solar de Can Fàbregas. Per Filbà, “esvair la incertesa que hi havia és bo. Qualsevol activitat econòmica vol dir projectes i les decisions demanen confiança”. Sobre els futurs grans magatzems, la UBM ja es va posicionar: “Quan vam parlar amb els nostres associats vam veure que el comerç estava dividit en aquest tema. Entenem que la ciutat ho vol i el comerç no s’hi oposa, però com a entitat aconsellem i exigim un escenari urbà més adequat perquè els beneficis es disseminin i no es caigui en un client captiu que només va a un lloc, cosa que podria passar si no s’articulen mesures”, afirma Filbà.

Per al secretari de la UBM, els botiguers han d’adaptar-se a aquest nou escenari i prendre decisions en uns moments en els quals el sector aguanta un elevat percentatge de l’entorn laboral mataroní. “El comerç resisteix la davallada, però hi ha senyals d’alarma i amb la contracció en el consum el sector presenta símptomes de feblesa”, alerta.

Economia urbana, TecnoCampus i la nova Ronda del Maresme

Des de l’entitat de comerciants mataronins es fa esment en la idea que el concepte de comerç ha evolucionat i s’ha de pensar en termes d’economia urbana. Per al secretari de la UBM: “parlem d’un macrosector econòmic del comerç, l’hostaleria, el turisme i els serveis assimilables a l’activitat comuna del macrosector. També s’ha d’evolucionar en eficiència, rendibilitat i esforços”.

Pel que fa a noves grans infraestructures de la comarca, Filbà valora molt positivament la posada en marxa de TecnoCampus perquè “qualsevol iniciativa que atregui persones és bona i està integrat amb la ciutat”.

Una altra gran infraestructura, molt polèmica en aquest cas, com és l’anomenada ‘Ronda del Maresme’, que es presenta com la futura alternativa a l’N-II, la defineix com ”un projecte contradictori que crea una nova barrera que no beneficiarà el comerç de Mataró. És molt costosa, però quan es demanen diners per infraestructures de la ciutat es diu que no n’hi ha”.

Un tema polèmic d’aquets darrers dies ha estat la possibilitat que el municipi de La Roca sigui declarat turístic, facilitant que l’outlet de botigues de roba La Roca Village pugui obrir en festius tot l’any. “No veiem motius per aquesta declaració, ja que entre d’altres aspectes els residents han de viure de l’activitat turística i el comerç beneficiar-se’n. A més, es generaria un efecte dòmino perillós, permetent que d’altres grans estructures comercials d’altres municipis també ho demanessin”, explica Filbà. Precisament, la UBM ha presentat al·legacions a aquesta proposta -–que actualment està en mans de la Generalitat–, amb 130 entitats més de comerç català.

Cap a on anem?

En relació a l’escenari de futur, Josep Filbà explica que el model de comerç de trama urbana garanteix l’economia de consum sostenible. “Hi ha una tendència del consum de les famílies a comprar més sovint i més a prop, per controlar despeses, adquirint menys quantitat, el que es necessita”, explica. Una tendència que el món de la gran distribució (supermercats) ja ha detectat a França i s’hi adapta, cosa que encara dóna més importància que el comerç urbà es reforci.

Un altre aspecte que influeix en el consum és que els ingressos minvaran i això afectarà la compra. “També és cert que s’han creat noves necessitats, però les prioritats del consum canvien i les empreses comercials hauran d’evolucionar per donar-hi resposta”, assegura el secretari de la UBM.

Per al representant dels botiguers mataronins, seran molt importants “el factor preu i la manera de comprar, determinats per la situació econòmica”. Un altre aspectes que el comerç ha de seguir de ben de prop són les noves tecnologies: “Cal ser-hi present, fins i tot en les xarxes socials, però entenem que continuarà tenint vigència el model amb establiment físic”, assegura Filbà, per al qual també “no es tornarà on s’estava abans de la crisi, qui ho pensi està condemnat”.

Pel que fa al futur del comerç de Mataró, en el marc d’una situació de crisi i de contracció del consum familiar, el secretari general de la UBM apunta que s’haurà de reduir, ja que “solament hi ha més oferta que demanda quan s’està en fase expansiva de consum”. Una altra de les claus del futur serà ”un procés de concentració en carrers i zones amb oferta diversificada i una àrea d’influència molt àmplia, el comerç de proximitat als barris també es concentrarà i el centre es reforçarà de la capacitat d’atracció que tenim, dels entorns de la nostra comarca i de les veïnes, parlem d’uns 600.000 clients potencials”, assegura Filbà.

COMPARTIR