El republicanisme a Catalunya

Margarida Colomer.  Historiadora
103

L’origen del republicanisme a Catalunya té les seves arrels en las lluites pageses i polítiques. El segle XIX tindrà molta força entre 1836-1837 i en les bullangues de 1843. Hi hauran noms com el d’Abdó Tarrades, alcalde republicà a Figueres el 1842. La Primera República Federal, el 1873, serà el primer govern republicà espanyol. L’esperit republicà continuarà el segle XX fins a la Segona República, enderrocada pel franquisme. Les repúbliques sempre es van instaurar de manera pacífica i foren enderrocades amb la violència de l’exèrcit.

El moviment republicà eren nuclis de persones que convivien en els pobles i ciutats entorn de les cooperatives, de l’excursionisme, centres culturals com els ateneus, amb corals, teatres, grups sardanistes i altres. Gent amb ganes de reivindicar la cultura i el gaudi en comunitat.

També s’unien quan convenia en moviments per a la millora de les condicions de vida. Seran organitzacions significatives: La Unió de Rabassaires (1920), les cooperatives agràries, cooperatives de producció, de consum i el mateix mutualisme. El republicanisme serà un moviment més que uns partits organitzats. La seva principal força serà el poder municipal. Era el que estava més a prop de la gent.

Un dels pensadors que han deixat més petja, ha estat Francesc Pi i Margall. Ell deia que la llibertat en primer lloc residia en la persona, per això concedia molta importància a l’educació, si una persona no tenia cultura no podia ser lliure. La lluita per una escola mixta i racionalista fou un signe republicà. Abans de la col·lectivitat hi havia la llibertat personal i el pacte amb la col·lectivitat: “Contracte Lliure”, aquest permetia substituir l’autoritat com a base de les relacions socials com la llibertat d’expressió i la de reunió. La fraternitat s’havia de cultivar en el nucli familiar, en el veïnatge i al poble. La igualtat era molt important. Sense igualtat no hi podia haver llibertat.

Tot aquest pensament és fruit d’un recorregut revolucionari de molts segles. L’aspiració a l’autodeterminació per accedir a un govern republicà, serà una reivindicació, tot i que no sempre es va fer explícita.

A Catalunya, tornem a lluitar de manera pacífica per la República. Fa dies que tot retorna, memòria, esperança i aquestes lluites ens fan més forts que mai. La flama del republicanisme mai s’ha apagat.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí