Els eufemismes del president Mas (que no són tals)

Joan Salicrú.  Periodista
200

El president Mas evita pronunciar la paraula “independència”. Parla de “tenir un estat”, “construir un estat propi” i d’aconseguir “estructures d’estat”. Alguns l’acusen de seguir en l’ambigüitat, jugant a “la puta i la ramoneta”. Però jo començo a sospitar exactament el contrari: quan Artur Mas fa servir una paraula i no una altra és perquè en el seu cap té esbossada una solució pròpia a la problemàtica catalana, diferent al concepte clàssic d’independència. Pensa en una “independència a la carta”. Una nova entitat europea que comptarà amb alguns atributs propis dels estats però no pas tots. No li caldrà, segons el seu parer, tenir un exèrcit, perquè el més probable és que en 10 o 15 anys en tinguem un d’europeu i li sembla una mica absurd reproduir una d’aquestes estructures d’estat tendents a desaparèixer. Altres, de fet, com disposar d’un potent aparell mediàtic propi, ja el posseïm.

Quines són, doncs, les estructures d’estat que no tenim? En primer lloc l’Agència Tributària pròpia, ja prevista en l’acord de l’Estatut –consorciada amb l’espanyola– però mai posada en marxa. De moment sembla que Rajoy tanca la porta a aquesta opció, però tard o d’hora el govern espanyol mourà fitxa en aquest tema, a risc que Catalunya realment abandoni l’Estat espanyol. I així anar fent. Per això també Mas parla de “transició nacional”, perquè aquest procés podria dilatar-se anys i panys. Potser, com teoritza Joan Majó, no caldrà ni demanar cadira a la ONU perquè tota la Unió Europea hi acudirà amb un sol representant conjunt.

Allò que ens ofega d’Espanya, buscar com treure’ns-ho de sobre; allò en què puguem seguir col·laborant, endavant; allò que creiem que és anacrònic malgrat fos un atribut clàssic de les independències, no cal. Una solució específica per a una problemàtica singular. Tot això, suposant que Mas pugui tirar endavant l’esbós que pugui tenir previst al seu cap, perquè en política rarament s’aconsegueix l’objectiu final, més si hi ha d’haver pacte amb una altra força que estira en sentit contrari –per repactar dins Espanya però també per secessionar-se, caldrà parlar i pactar.

Si Artur Mas diu “estat propi” en comptes “d’estat independent” és per alguna cosa. Si diu que intentarà construir “estructures d’estat” en comptes de proclamar la independència és per alguna cosa. Si diu que ens hem d’emancipar d’Espanya, més que separar-nos-en, també deu ser per alguna cosa. Les paraules tenen la seva importància. En aquest cas, el nom fa la cosa. La independència de Catalunya serà d’un nou tipus o no serà.

1 COMENTARI

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí