“En el tracte als animals, falta molta cultura i educació”

Text: Albert Calls  // Foto: Olga Boix
280

En quina situació està, en aquests moments, el grau d’abandonaments d’animals de companyia a la via pública?
Si ho comparem amb fa 12 anys, és similar o pitjor, ja que el nombre d’animals de companyia per família va augmentar al mateix ritme que les hipoteques… com a caprici, o complement de la seva imatge o estatus per a molts, tant de gossos, gats i altres animals que fa 10 anys no eren habituals. Quan parlem de la via pública parlem dels llocs menys inesperats, però a tots es tracten igual i tenen el mateix cost a nivell social. Recordo un cadell abandonat dins Ikea.

Precisament, parlem d’abandonaments de gossos i gats habitualment, però en els darrers anys han augmentat els animals exòtics que es deixen al carrer. S’han trobat amb haver d’acollir abandonaments d’aquest tipus?
Serps d’arreu del món, iguanes, conills, xinxilles, tortugues florida, cotorres, porcs vietnamites, camaleons, fures… i altres tipus d’animals es poden trobar en els llocs més inesperats, com un escorpí amb cries, que van deixar a l’estació de Mataró… cada any més. Els conills són els que més abandonaments sofreixen després dels gossos i gats. La venda d’animals prolifera en la mateixa mesura que el seu abandonament. I el pitjor és que no existeixen centres per a ells, i ara són ONG que amb cases d’acollida fan el que poden, però va en augment sense que ningú hi posi fre. En pocs anys ens trobarem amb un problema més important que el dels gossos i gats, que de fet ja existeix, amb espècies invasores del nostre medi autòcton.

La crisi ha incrementat de forma preocupant els abandonaments?
Sí, al mateix ritme que la gent es veu obligada a deixar les cases amb jardí, o aparellades, o pisos de propietat per haver perdut la feina i no poder pagar hipoteques, i han d’anar de lloguer o a viure altre cop amb la família. També ens trobem moltes persones que tornen al seu país d’origen i volen deixar el gos que vivia amb ells aquí.

Quan acaben els mesos d’estiu, augmenten molt els abandonaments o això és un tòpic?
Tòpic, totalment… Com ho és que en els mesos previs a l’estiu i durant l’estiu s’abandona més. L’abandó és tot l’any. Però és durant els mesos de primavera, estiu i tardor, que gats i gossos crien i entren en zel. És aleshores que es troben pel carrer amb motiu del zel o bé entren cries sense control i ens col·lapsen els centres. Només l’hivern ens porta una mica de calma.

La conscienciació ciutadana del tracte adequat a les mascotes encara està molt lluny del que caldria?
Més que a les mascotes, a tot tipus d’animal. És cert que les noves generacions pugen més conscienciades i més sensibilitzades, però es va molt lentament al nostre país. Falta molta cultura i educació.

L’incompliment de la llei amb el tema de censar i posar xip als animals és a l’ordre del dia. La millor solució és l’aplicació de les lleis i la penalització als amos infractors?
La millor no. És l’única solució. Fins que això no sigui una realitat, els ajuntaments continuaran queixant-se de la despesa ocasionada per uns animals innocents i per un servei que haurien de finançar en part els infractors de la llei que curiosament ja existeix des de l’any 2003. Sincerament, aquí els únics que en són responsables són els nostres polítics. Poca voluntat hi ha per millorar aquest problema que ens afecta a tots, a nivell econòmic i a nivell moral. Considero que hi ha una gran deixadesa. Avui és més fàcil i barat infringir la llei que complir-la, crec que en molts sectors, no només el nostre.

L’esterilització és una paraula que d’entrada fa ‘por’. Però és una solució que vostès reivindiquen per evitar la problemàtica dels animals abandonats. És una de les vies a tenir en compte?
Por? Si hi ha algú que encara té un concepte dramàtic d’aquesta senzilla intervenció quirúrgica, que millora la qualitat de vida dels nostres animals de companyia, vol dir que encara té molt per aprendre dels gossos o gats. I evidentment no té idea dels centenars de cadells que arriben als centres. Sense esterilització mai no acabarem amb la superpoblació als centres d’acollida. Mentre hi hagi cadells als centres, no s’adopten els adults i això és una deixadesa que s’hauria de sancionar… Un altre cop en sortim tots afectats.

Per llei ja no es permet el sacrifi d’animals als centres d’acollida, com s’ha fet en d’altres èpoques. Al marge que aquest sigui un fet plenament reivindicable i el reconeixement dels drets dels animals, és sostenible aquesta política?
No és sostenible per a una empresa privada on hi ha d’haver benefici. Per a una ONG com la SPAM és possible. Socis, padrins, donacions, subvencions que fins ara arribaven i les activitats que puguin ser solidàries amb la gestió, sumat que una ONG com la SPAM no treballa per lucrar-se. Ara bé, ens trobem amb el greu problema que l’abandonament no es frena i et desesperes a punt de tirar la tovallola quan veus que cada any és igual o pitjor, i que la nostra administració s’arrepenja en les ONG i no procura treballar en temes de prevenció. Et sents impotent, i més ara amb les retallades de tot tipus i que evidentment fan encara les coses més complicades.

En un any, de quines xifres parlem pel que fa a abandonaments i d’animals que han trobat adoptants?
Parlem de 2.012 gossos i uns 1.003 gats que van entrar en un any. I 143 animals d’altres espècies. 1.282 adopcions de gossos i 538 de gats, 812 gossos tornats a propietari i 38 gats.

A la Protectora s’hi troben tot tipus de gossos?
Des de cadells de dies fins de la tercera edat o edat molt avançada. De raça, mestissos, i de tots tipus de caràcter i perfil. El que no és normal o és raríssim és trobar cadells de raça. Encara hi ha gent que els busca en els refugis com si fóssim l’outlet dels animals.

La campanya dels que ningú vol en què ha consistit i quina repercussió ha tingut?
Donar la possibilitat que els més vells, els que tenen defectes o malalties cròniques, els que han sofert maltractes o dèficit de sociabilització i que això els dificulta l’adopció, tinguin amb la campanya un possibilitat de ser “més atractius” per als adoptants. L’entitat es fa càrrec de despeses veterinàries o etològiques, a part que l’adopció és a cost zero.

Vostès treballen molt els aspectes socials, la interrelació dels animals de companyia amb col·lectius com els infants i la gent gran o les persones amb problemàtiques. Quin balanç fan de les tasques empreses en aquesta direcció?
Hi ha sectors on el nostre programa social Vincles ha estat molt ben rebut, com pot ser el penitenciari, el sector de salut mental, els serveis socials en general… el de la gent gran en menor mesura. Però el que no tenim un balanç positiu i ens preocupa, és la manca d’interès a nivell d’escoles pel nostre programa educatiu.

En aquests moments, quines són les prioritats de la SPAM?
Sobreviure a la inèrcia del nostre país. A la crisi econòmica i a la crisi de valors i de sentit comú que sembla que imperi. Seguir treballant pel progrés, per avançar cada dia més. És per a nosaltres prioritari generar recursos econòmics solidaris des de la nostra escola Daina i el nostre comerç solidari, tots dos projectes indispensables per poder mantenir viva la nostra gestió proteccionista dels centres d’acollida, i sobretot, comunicar tant com es pugui que tenim molts animals a l’espera de trobar adoptant. No vull obviar la importància de reforçar el nostre equip format per professionals, voluntaris, padrins i socis i amics, que som la força humana que impulsa aquesta ONG que es diu SPAM.

En termes de protecció dels animals, quins són els grans dèficits de la nostra societat?
La distància que hi ha ja per tradició i cultura entre animals de tot tipus i éssers humans. Encara avui dia es veuen com éssers inferiors, molt lluny de la realitat. Resumiria que el gran dèficit que existeix en el nostre país és l’educacional.

Vostès fan molta didàctica: ràdio, televisió… En cal més en termes de proteccionisme? N’han copsat els resutats?
Sí, s’ha aconseguit disposar d’un espai a Mataró Ràdio i un a m1tv. Els resultats són evidents, ens coneixen i coneixen els nostres animals… Ells no poden parlar, ells no poden sortir, i nosaltres, sense l’ajut dels mitjans de comunicació audiovisuals ni els escrits, estem perduts com els nostres acollits. La comunicació és indispensable per fer saber que existeixes… I sí, hem tingut i tenim resultats molt bons. En nom de la SPAM gràcies a tots els que fan possible aquest fet.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí