Érase una vez en Hollywood

Jesús Gonzàlez.  @jesusgonnot
91

Quentin Tarantino ha demanat a tots els mitjans que no es faci spoiler sobre el gir final del seu film. I parlar sobre Érase una vez en Hollywood sense fer referència a la seva reescriptura de la història, en aquest cas, cinematogràfica, serà una tasca complexa. El novè film de Tarantino és alhora el més referencial i el més ficcional. Referencial perquè els seus protagonistes són reals: Sharon Tate, tristament assassinada pel clan Manson, i Roman Polanski. Però també ficcional perquè la resta de protagonistes són invencions del director: un actor de westerns televisius vingut a menys i el seu doble en les seqüències d’acció. Entre aquestes coordenades es mou un film sobre la història de Hollywood que, sense entrar en comparacions odioses, es podria aparellar amb Malditos bastardos. I, com ja passava a aquesta, el film està ple de falses pel·lícules vintage i sèries protagonitzades pel personatge a qui dona vida Leonardo DiCaprio.

Tarantino ens trasllada a dates concretes dels anys 60 a Los Angeles quan el moviment hippie està en el seu màxim apogeu. Tarantino, poc fan d’aquest moviment, els presenta com una mena de secta d’indis moderns que s’enfronten al cowboy televisiu fins al sorprenent i emotiu gir final que fa esclatar la violència a la que el director ens té acostumats. D’aquesta manera, gran part del metratge d’Érase una vez en Hollywood (títol que fa una evident referència a Sergio Leone) és una mena d’spaghetti western modern. Malgrat que la figura de Sharon Tate és clau en l’argument, aquesta no té cap mena de paper actiu en el film (com sí que passa en altres pel·lícules del realitzador). Representa, més aviat, la icona del món que està a punt de desaparèixer i que Tarantino hauria volgut salvar. La cinta també és un recull nostàlgic de la capital del cinema: autocinemes, marquesines de neó, vells cinemes amb els rètols de les pel·lícules projectades, les piscines… una època daurada truncada i ja desapareguda. És, per tot això, que el títol del film apareix al final i va acompanyat de punts suspensius: segons Tarantino una altra història desconeguda de Hollywood hauria estat possible.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí