Es presenta la primera catalogació de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya

Text: Caixa Laietana
737

El passat mes de juliol es va presentar la primera catalogació de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Un ambiciós projecte dut a terme per tres experts de l’Associació de Recerca Etnomusicològica, amb la col·laboració de Caixa Laietana Obra Social. L’estudi, iniciat a principis de l’any 2000, es basa en la catalogació informàtica de fins a 200.000 documents datats entre 1922-1936, 30.000 dels quals es van presentar. D’aquesta manera es culmina la primera fase de catalogació del projecte més important a nivell de volum de documents i de col·laboradors participants, entre experts i associacions catalanes.

L’equip de tres experts està encapçalat per Pilar López, etnomusicòloga, i coordinat per Josep Crivillé i Ramon Vilar, director i secretari de l’Associació de Recerca Etnomusicològica. Segons Pilar López, el treball fet al llarg d’aquests darrers 11 anys ha estat molt sorprenent. “T’adones que en aquest material hi ha l’essència del que és Catalunya mitjançant la música. La cançó és l’ànima del poble”, afirma l’etnomusicòloga.

El contingut complet del cançoner es posarà en un futur a disposició de la xarxa, però aquells qui hi estiguin interessats poden accedir a aquesta part catalogada adreçant-se al Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional del Departament de Cultura de la Generalitat.

Un extens recull artístic

Durant el període de 1922-1936 el mecenes català Rafel Patxot va potenciar que un grup de músics, filòlegs i entitats importants de l’època com Pere Bohigas, Mossèn Higini Anglès o el Centre Excursionista de Catalunya s’encoratgessin a iniciar un recull de la cançó popular tradicional dels Països Catalans. Al llarg de 14 anys es van recopilar fins a 200.000 documents musicals. Cançons de joc, de taverna o de bressol i versions de l’Hereu Riera, de la presó de Lleida o de la Dama d’Aragó, entre moltes altres.

Amb la irrupció de la Guerra Civil, Rafel Patxot es va haver d’exiliar a Ginebra (Suïssa) i arran d’aquest fet el cançoner es va dispersar per diferents territoris. Les parts més nombroses del recull musical se les va endur Patxot a Ginebra i una altra part es va quedar a Barcelona. A partir de 1990, els documents van començar a tornar a Catalunya, al Monestir de Montserrat. Tot i així, a conseqüència de la dispersió del cançoner es van perdre alguns documents originals.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí