És temps de bolets

Ferran Planell.  Escriptor
618

I de castanyes. Dues menges delicioses. Bé, pel que fa al meu gust, que gustos n’hi ha per donar i per vendre. Són, com ho diria, la constatació palatal dels ocres de la tardor. M’agraden tant que em passo l’estiu somiant-hi i l’hivern vivint del seu record. A la primavera, com que tot s’altera, he de reconèixer que els faig el salt.

El consum de castanyes està més estès arreu, ens ve més de fora, mentre que el bolet és quelcom més nostrat. Això és d’una evidència tal, que hagués pogut obviar fer-ne esment, però ara ja està escrit i em fa mandra esborrar-ho. No sé, em sembla que seria com trair el record de les castanyes que ens vam endur la tardor passada i dels bolets que estem rebent aquesta.

La veritat és que si aprofundeixo en l’àmbit psicològic, se’m fa fins i tot estrany que en tingui tanta devoció. Perquè una cosa és posat al plat i menjat i l’altre és viure en un entorn d’amenaça permanent. Haver d’anar sempre amb el cap cot davant la por que provoca l’ensurt d’escoltar de cop “Et donaré una castanya” i/o “El fotré un bolet”, no entenc com no m’ha provocat una certa animadversió vers els fongs i els fruits de les fagàcies en general.

La castanya —diuen— que la millor és la gallega. I ho he constatat. Una gran veritat, sí senyor. No sé què carai té aquella terra, que produeix uns castanyers excepcionals. Encara tinc ben present a la memòria aquell que ens va atipar amb els seus fruits durant gairebé quaranta anys, per no parlar d’altres exemplars més recents.

El bolet, en canvi, és més juganer, més imprevisible, més ara sí ara no. Com més en vols menys en trobes i quan no t’ho esperes, pam, t’apareix al davant.

Mentre guaito la incandescència de la brasa, amb les castanyes humitejades i els bolets ben nets, em ve a la ment la castanyada de l’any passat. Estava molt anunciada i no crec que ningú s’estranyés de les calentetes que es van servir. La boletada d’aquest ha sobtat més. Potser per massa primerenca. No sé, se m’ha fet més difícil de pair. Serà per la nomenclatura en llatí de les varietats servides? “Pleurotus ostreatus, amanita caesarea, cantharellus lutescens, lactarius sanguifluus…

Per als anys venidors, us desitjo unes bones temporades de bolets i de castanyes —gastronòmicament parlant, quedi clar.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí