Els exhibidors contra Netflix

Jesús Gonzàlez.  @jesusgonnot
60

La presentació de la darrera pel·lícula d’Isabel Coixet al Festival de Berlín va suposar una batalla més (ni és la primera, ni serà la darrera) sobre l’enfrontament entre les sales de cinema i les plataformes digitals online. La qüestió és que abans del passi d’Elisa y Marcela, més de 160 exhibidors alemanys van escriure una carta als directors de la Berlinale on demanaven l’exclusió de la cinta d’Isabel Coixet, produïda per Netflix, ja que no tindria una arribada “normal” a les sales de cinema.

La directora, encertada, va declarar que no s’havia de boicotejar als artistes i, finalment, la pel·lícula es va exhibir amb normalitat. Un canvi important ja que fa només dos anys els exhibidors francesos van vetar tres produccions americanes de Netflix al Festival de Cannes, obrint un debat que barreja i confon interessos comercials amb qualitat artística i llibertat creativa.

A la darrera edició de la Mostra de Venècia, Roma, la darrera pel·lícula d’Alfonso Cuarón finançada també per la plataforma online, es va fer amb el premi a la millor pel·lícula. El guardó ha permès una excepcional estrena limitada del film (una sala a Barcelona). I, fa tot just unes setmanes, Roma ha tornat a ser vencedora dels Oscar en tres categories importants.

Dos dies abans, novament, una polèmica declaració de Steven Spielberg, que afirmava que una pel·lícula que s’emet exclusivament per la televisió s’ha de considerar un telefilm. Una tremenda discriminació del director de La Lista de Schindler o Jurassic Park, potser perquè sent que això de ser rei Mides de Hollywood s’està quedant massa analògic, que pressuposa menys qualitat artística i tècnica a un producte televisiu en ple segle XXI, en l’era digital que ell també ha contribuït a crear. El que molesta de Netflix és que es reserva els drets d’exhibició de manera que les seves produccions només es poden veure des de la seva plataforma, marginant les sales convencionals. Aquestes, malgrat la reconversió digital, les “festes del cinema” i la diversificació de productes audiovisuals (concerts, òperes, partits de futbol, festival d’Eurovisió), estan patint una crisi d’espectadors. I les plataformes online en alineació amb les televisions digitals, els sofàs i les mantes, presenten una competència molt forta.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí