Festival L’Alternativa 2017

Jesús González.  www.twitter.com/jesusgonnot
62

La 24a edició del festival L’Alternativa de Barcelona ha comptat amb una de les seleccions cinematogràfiques de la temporada. La mostra no es planteja fer un recull de les pel·lícules més importants de la temporada, aquelles que han passat per altres festivals recollint, en algun cas, més d’un premi. L’Alternativa opta per cintes arriscades i sempre amb un procedència indie o quelcom aproximat.

El film encarregat d’inaugurar va ser Zama, la darrera pel·lícula de Lucrecia Martel, una de les directores favorites de L’Alternativa. El film suposa una aproximació atípica a la novel·la d’Antonio di Benedetto que ja venir precedida per la polèmica a la Mostra de Venècia.

La secció oficial ha comptat amb una bona i variada selecció de films tant nacionals com d’altres parts del món. Un des més destacats és El mar nos mira de lejos, un treball que es situa dintre de les heterodoxes coordenades de la no-ficció i oscil·lant entre la part social del cinema d’Isaki Lacuesta i el cinema poesia de José Luis Guerín.

La cinta de Manuel Muñoz Rivas té com a protagonistes els habitants dels terrenys on es creu que va existir, fa més de 2.000 anys, la fundacional ciutat de Tartessos. El film ofereix una bella reflexió sobre l’efímer pas del temps i la permanència de la natura.

L’altre gran film destacat va ser La fàbrica de nada (A fabrica de nada), l’esperada cinta de Pedro Pinho que venia precedida pel seu èxit als festivals de Cannes i Sevilla i que a L’Alternativa es va fer amb el principal guardó. El film de Pinho, el més recent dels directors punters portuguesos, planteja una cinta a mig camí entre el documental i els treballs del cinema situacionista. La història gira al voltant dels obrers d’una fàbrica d’ascensors que decideixen autogestionar-se prescindint del patró. Paral·lelament assistim a la descripció de les seves vides així com a diferents debats de caire polític.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí