Final de la primera part

Jordi Surinyach i Romans.  Advocat
267

Tal vegada com en el futbol, ens trobem al final de la primera part. Hem passat l’equador de l’actual mandat municipal i a Mataró no hem avançat gens ni mica en l’assoliment d’un pacte de govern que sigui el més majoritari possible. El pacte de ciutat fou avortat des d’un primer moment per l’obstruccionisme opositor del PSC i la sociovergència per l’actitud d’un dels sectors dels socialistes locals. Ara, l’embolic organitzat pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat amb la segona línia de l’escola Josep Coromines, ha estat manipulat pels que no volen cap acord, per treure’n profit polític intentant així erosionar la popularitat a l’alça de l’Alcalde Mora, guanyada en la batalla defensant els afectats per les preferents. Amb el frustrat intent de mostrar que hi ha una possibilitat d’alternativa, els que encara romanen tocats per la pèrdua de l’alcaldia, han intentat mantenir un pols personal amb el primer edil, que poc té a veure amb l’interès de la ciutat ni amb les raons dels pares afectats, fent-se vistoses fotografies amb qui de cap manera els convenia. Al començament del mandat, CIU va cometre la mateixa errada, però ben aviat va adonar-se que algunes imatges que anunciaven un possible acord amb el PP, l’empenyien al desastre i van saber reaccionar a temps. Hi ha qui encara no s’ha adonat que teixir certes aliances, encara que siguin conjunturals, pot perjudicar-lo encara més, per la poca traça d’anunciar allò que hi ha alternativa, quan els fets (la urbanització del Sorall o del Corte Inglés, l’afer del Restaurant del Tecnocampus i el contracte amb Focsa per la brossa) demostren tot el contrari. Puc comprendre les “dificultats” objectives i personals per a formalitzar un pacte raonable entre els dos únics grups que sumen majoria, però ja és hora que algú els comenci a fer entendre que aquesta és una qüestió que traspassarà aquest mandat. El futur que ens espera, si abans no hi ha cap daltabaix, és que el proper consistori sigui encara més plural del que tenim ara. D’aquí a dos anys, l’ espai central que han ocupat a Mataró, CIU i el PSC, s’empetitirà més. El PP retrocedirà, mentre que és molt possible que ICV –si finalment s’esmena amb un cap de files més ordenat–, i la CUP creixin. No seria cap novetat que ERC retornés a la casa Gran i que Ciutadans ocupés plaça en el saló de Plens. En resum: més grups, més pluralitat i més divisió del vot. Sembla raonable, doncs, que el gran acord –si voleu amb algun afegit de tarannà similar– s’hagi de començar a preparar ara. Naturalment amb independència de qui quedi primer, que això en democràcia ho decideixen els electors.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí