La Fira de Santa Llúcia de Barcelona al descobert

Text: Laura Bosch  // Foto: Cedides
468

Quan arriba el Nadal, arreu de Catalunya una de les activitats familiars més esperades és la de visitar les fires de pessebres i d’objectes nadalencs. Els infants s’aturen embadalits davant de les parades de tions i figuretes de pessebre. Però sabeu que aquesta tradició tan nostrada té varis segles d’antiguitat? De fet, la Fira de pessebres més antiga documentada a nivell mundial és la que té lloc actualment a la Plaça de la Catedral de Barcelona. Sabeu però, que antigament, ni tenia la durada que té ara, ni es feia únicament a la Plaça? Obeïa a unes dades concretes: per la Immaculada Concepció, el dia 8 de desembre, per Santa Llúcia el dia 13, per la Mare de Déu de l’Esperança, el dia 18 i per les fires de Sant Tomàs que començaven el dia 21 fins al 24. Paradetes de suro, herbei i figuretes n’hi havia a la Plaça de Sant Jaume, al carrer de la Corríbia, Plaça Nova, i tots els voltants de la Catedral, a Santa Maria, al carrer dels Comptes, dels Cecs de Sant Cugat… Un bullici de persones i carruatges que amb el temps va anar reagrupant-se en un sol indret fins a tenir l’estructura que tots coneixem actualment. Tot i això i molt més, ha sortit a la llum amb la primera tesi doctoral dedicada a l’estudi històric i antropològic de la Fira de Santa Llúcia defensada per Jordi Montlló, que porta per títol La fira de Santa Llúcia de Barcelona. La primera fira de pessebres documentada: 1786-2012.

El maresmenc Jordi Montlló és president i membre fundador del Col·lectiu de recerca El Bou i la Mula, amb seu a Premià de Mar. També és llicenciat en Geografia i Història per la UB, especialitzat en Arqueologia; màster en Museologia i Gestió del Patrimoni Etnològic i Cultural i doctor en Antropologia social per la UB.

La recerca, que ha durat cinc anys, és el resultat d’una acurada metodologia etnohistòrica on l’estudi de la festa, del parentiu, de la transmissió hereditària, de la xarxa de relacions socials i les relacions entre l’Ajuntament i els firaires presents a la Fira, és indispensable per comprendre molts dels aspectes que formen part de la Fira actual. L’anàlisi històrica ha estat fonamental per comprendre molts dels aspectes que la componen avui. Una setantena d’entrevistes, a més del treball exhaustiu en els diferents arxius personals i públics, han permès crear una base de dades única que facilitarà, en un futur pròxim, la publicació del seu treball, del qual l’any passat el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va editar-ne un avançament dins de la col·lecció Estudis sobre el patrimoni etnològic de Catalunya, amb el títol Nadal a cel obert. Les fires de pessebre a Barcelona, que podeu llegir on-line.

Si voleu consultar la part pública de la tesi, i llegir articles relacionats amb aquest tema podeu entrar:
www.tdx.cat/handle/10803/430847
www.elbouilamula.blogspot.com.es
www.elpessebredelamula.blogspot.com.es

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí