Focus: Catalunya

Jesús González.  @jesusgonnot
134

Aquest més de juny arribaran dues de les millors pel·lícules catalanes de l’any. Dues cintes que no haurien de tenir por d’enfrontar-se a ‘Incerta Glòria’ ni a les sales ni, evidentment, als premis Gaudí (i esperem que esgarrapin alguna cosa també als Goya). Estem parlant d’’Estiu 1993’ i ‘Júlia Ist’. Dues cintes de caire autobiogràfic, dirigides per dones i que decideixen apostar per explicar històries de, es podria dir així, persones buscant-se a si mateixes.

‘Estiu 1993’ ens explica la història d’una nena que ha perdut la seva mare. Després de la confusió del funeral, la petita s’haurà d’acostumar a una nova vida al costat del seus tiets. Malgrat el tema i que el 95 per cent del metratge està protagonitzat per dues nenes (encantadores, per altra banda), Carla Simón aconsegueix transmetre el dolor i la frustració que la recent mort provoca als protagonistes sense caure en la pornografia dels sentiments. Al contrari, la cinta té un to sempre contingut i la directora aconsegueix que l’espectador entengui una nena que ha patit també abans de la mort de la mare a través d’un treballat guió que no deixa cap nus per desfer. Essent la història de la seva pròpia infantesa, Carla Simón era l’adequada per explicar sense maniqueismes com superar un dol.

I, sense fer spoilers, cal dir que té una inoblidable escena final ‘Júlia Ist’, per la seva banda, explora el difícil pas de l’adolescència al món adult. En aquest cas la protagonista és Júlia, una jove que farà un curs Erasmus a Berlín (d’aquí el títol que es podria traduir com ‘Júlia és’). Júlia és una barcelonina amb nuvi i família que l’estima, però realment, no sap res d’ella mateixa. A partir del recull de les experiències del dia a dia a la universitat, els conflictes amb els companys de pis, les festes amb la nova colla berlinesa, Elena Martín descriu la transformació personal de Júlia.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí