Francisco Motto Portillo: ‘Hiperrealisme’

Marta Teixidó.  www.cuadrosenunaexposicion.com
677

L’actual crisi econòmica obliga les sales d’art, però especialment els galeristes, a buscar fórmules artístiques de qualitat, que sense deixar de ser comercials, defugin de les vel·leïtats de la moda conceptual, l’abstracció o l’informalisme matèric, massa vegades de tan difícil comprensió, que fins i tot s’ha arribat a una total incomunicació amb l’espectador, en ares d’una “hipotètica” evasió de la realitat.

El Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres es va inclinar per la comprensió absoluta de l’obra de cara a l’espectador, i va presentar fins el passat 31 de juliol, una fórmula artística totalment intel·ligible on el mèrit radica especialment en la tècnica emprada, en base a la precisió i la meticulositat: l’Hiperrealisme de Francisco Motto Portillo. Artista de formació inicial autodidacta, de ben jove va realitzar cursos de dibuix lineal i artístic a l’Institut Parramon de Barcelona.

Al llarg de la seva carrera, ha participat en multitud d’exposicions, certàmens i fires, especialment a Girona on va residir durant 10 anys, però també s’ha centrat en el treball per encàrrec, allunyant-se durant molts anys dels circuits comercials de l’art per raons personals, formant la seva obra part de bon nombre de col·leccions privades. Si bé en conjunt l’obra de Portillo s’inclina pel realisme, a través d’aquesta exposició demostra en algunes peces el seu tarannà cap a l’hiperrealisme que dóna nom a la mostra.

Quan es parla actualment de realisme, cal tenir en compte que malgrat la precisió en el seu tractament, la idiosincràsia del tema no té importància; el que reivindica l’artista és establir tensions espacials sobre una tela plana, per tal de desenvolupar la seva pròpia teoria del color i del joc lumínic.

L’hiperrealisme, ben al contrari, és una tendència radical de la pintura realista, fins a tal punt que proposa reproduir la realitat amb tanta o més fidelitat que la fotografia, aconseguint amb la pintura a l’oli, el mateix detall i enquadrament que ofereix la imatge. I tanmateix és el que presenta Motto Portillo, a través d’una temàtica de paisatge urbà i interiors, d’una composició certament personal, però en base a un magnífic estudi de la perspectiva, un joc cromàtic amb gran riquesa de matisos, diversitat de tonalitats i tremendament vitalista, una lluminositat en perfecte equilibri de contrastos, una composició estructural complexa, excel·lentment ben resolta en algunes peces –en d’altres la figuració no és aconseguida– on destaquen en plenitud els reflexos, i per descomptat, una pinzellada absolutament elaborada i calculada, quasi a la centèsima.

Una mostra interessant on l’admiració tècnica va ser denominador comú.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí