‘Fumata blanca’… però desvestint un sant

Joan Salicrú.  joansalicru.blogspot.com
279

És una perspicaç interpretació afirmar –com feien els mitjans gratuïts mataronins– que la darrera aprovació del paquet de mesures sobre Can Fàbregas i El Corte Inglés, en el ple municipal de març, representa per a la ciutat una autèntica fumata blanca. I és que l’arribada de la locomotora comercial a la ciutat penjava d’un fil després que el novembre es conegués una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que invalidava diverses parts del procés urbanístic dut a terme fins al moment.

Cal aplaudir la destresa del govern municipal i l’alcalde Mora per haver sabut desplegar un paquet de mesures que van més enllà d’una estricta modificació urbanística i que buscava, en darrer terme, recuperar la pau social a la ciutat a l’entorn d’aquest assumpte i obrir la porta definitivament a l’aparador comercial.  De totes maneres hi ha un però important en l’afer, que és la inclusió en aquest paquet de mesures del destí final de la nau reconstruïda de Can Fàbregas, que es convertirà en la Casa de la Cultura Popular de la ciutat. Això, que a primera vista no sembla pas cap mala idea, comporta algunes problemàtiques.

Per començar, si en comptes de tenir un ús terciari la nau refeta s’ha d’usar en clau pública, l’espai s’haurà de mantenir amb recursos de les arques municipals. Precisament per no abonar aquest terreny, el govern ha anunciat que els 2,5 milions d’euros que val la reconstrucció es pagaran fent ús d’una aportació en concepte d’ajuda al municipi que El Corte Inglés tenia previst fer (el govern anterior havia apuntat que la reconstrucció en si anés a càrrec de PUMSA i que un concurs posterior d’explotació de l’espai servís per rescabalar aquests diners, aconseguint que el cost de l’operació per a la ciutat fos inexistent).

Amb aquest canvi de posicionament, desvestirem un sant per vestir-ne un altre, perquè aquests diners ja s’havia acordat amb El Corte Inglés que anirien per a rehabilitar el conjunt de Can Marfà –que havia d’esdevenir així el nou Museu de la Ciutat- i també per traslladar a la nau petita del complex –des de fa temps rehabilitada gràcies al Plan E- la maquinària tèxtil custodiada per la Fundació Jaume Vilaseca, dibuixant així l’esquelet del Museu del Gènere de Punt (aquesta darrera operació costava “tan sols” 100.000 euros i permetria obrir “de facto” el museu). A més, el que havia de ser el nou Museu de la Ciutat de fet ja incloïa una mena de Casa de la Cultura Popular, l’espai on es guarden els gegants actualment, l’existència del qual va fer decidir els governs anteriors a situar en el mateix complex el citat Museu del Gènere de Punt, conformant allò que l’exregidor de Cultura Jaume Graupera en va dir un Museu de Museus.

Es podria argumentar que el consens que suscita el destí de la nova Can Fàbregas és la clau que permet emetre la fumata blanca. Però és que resulta que tampoc: malgrat que la creació de la Casa de la Cultura Popular va ser una proposta defensada per la CUP fa pocs dies, els de Xavier Safont-Tria han dit públicament que no consideren que vincular la proposta amb la nova Can Fàbregas sigui prioritari. Que s’hi podria fer l’Escola de Música Municipal, per exemple. El mateix diu la Plataforma Salvem Can Fàbregas.

Si les coses són així… perquè hem hagut de concretar ja l’ús de la nau un cop refeta? No es podria haver obert un procés participatiu –igual que s’està fent amb el Cafè de Mar– per a efectuar una pluja d’idees d’acord amb entitats i col·lectius ciutadans que portés a una decisió definitiva?

Havent decidit i aprovat ja al ple municipal el nou ús de la nau un cop tornada a aixecar, ens hem posat la soga al coll a nivell de terminis –ha d’estar reconstruïda el 2015– i de costos –haurem d’assumir una nova despesa pública. I, sobretot, seguirem amb Can Marfà paralitzat i sense convertir-se en el somiat Museu que la ciutat es mereix.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí