Un general francès torna a Mataró

Albert Dresaire Gaudí.  Consultor en TIC
349

El mes de gener de l’any 1812, en el context de la Guerra del Francès, les tropes napoleòniques van ocupar Mataró. Van confiscar el convent del Caputxins (que dominava la ciutat, ja que era allà on ara hi ha el cementiri vell) i el van fer fortificar per controlar la població. Aquesta ocupació fou dirigida per Jean Maximilien Lamarque; gràcies a documents d’aquella època, sabem que aquest general francès es va allotjar al carrer de La Riera, a la casa d’un dels mataronins més importants del seu temps.

El general Lamarque va morir l’any 1832, i el seu enterrament en el Panteó de París, el dia 5 de juny, va ser el senyal per iniciar una insurrecció republicana, durament reprimida per l’exèrcit. Aquella revolta és el rerefons d’una part de la novel·la de Víctor Hugo Els miserables.

Els miserables es va publicar el 1862. Fa més de 150 anys. Però, malgrat el temps passat, ens parla de moltes coses que són ben vigents en els nostres dies (per això és un clàssic, oi?). A Els Miserables Víctor Hugo denuncia l’explotació de l’home per l’home, reivindica el valor de l’amor, mostra la confiança que Déu fa en cada persona, manifesta l’esperança en la generositat humana, propugna la superioritat de la moral sobre les lleis aplicades injustament i, també, ofereix el tema per a una cançó: «la cançó d’una nació que lluita per la llibertat».

Ara, a Mataró, per segona temporada, podem gaudir del musical Els miserables. I això és gràcies a la Sala Cabanyes, la centenària entitat teatral mataronina que té la seva adreça a La Riera, el mateix carrer on es va allotjar el general Lamarque fa més de 200 anys.

El musical Els miserables és una producció que val molt la pena de veure. I no només per la seva qualitat artística. També perquè «retorna» Lamarque a la meva ciutat i, amb ell, un bon grapat de valors i idees que avui dia són tan vàlids i necessaris com a la França del segle XIX.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí