“Hi ha un riquíssim patrimoni documental en perill de desaparició”

Text: Albert Calls
155

L’historiador i arxiver maresmenc Alexis Serrano és el nou director de l’Arxiu Comarcal del Maresme, prenent el relleu de Rosa Almuzara després que aquesta es jubilés fa uns mesos. En aquesta nova etapa de l’ens, Serrano destaca que vol donar a conèixer l’important fons documental que l’Arxiu custodia, i ho vol fer promovent la seva presència a Internet i a les xarxes socials i facilitant la visita a l’Arxiu dels col·lectius que estiguin interessats, entre d’altres projectes per salvaguardar al màxim el patrimoni documental maresmenc. En parlem amb ell en aquesta entrevista.

Quina és la funció de l’Arxiu Comarcal del Maresme? On es troba emplaçat actualment?
L’Arxiu Comarcal del Maresme és un centre arxivístic pertanyent a la Xarxa d’Arxius Comarcals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. És l’única institució cultural oficial d’abast comarcal al Maresme. Es troba a l’edifici de Can Palauet de Mataró, al Carrer d’En Palau, just a la plaça del darrer de l’ajuntament de Mataró. L’Arxiu Comarcal comparteix instal·lacions i aspectes organitzatius amb l’Arxiu Municipal de Mataró com succeeix en moltes altres capitals de comarca i vetllen pel bon funcionament d’aquest centre el departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal del Maresme i l’Ajuntament de Mataró. La funció de l’Arxiu Comarcal és captar, conservar, descriure, posar a l’abast de la ciutadania i difondre els fons documentals de la comarca. A més, per llei, els arxius comarcals hem de donar suport als ajuntaments de la comarca en matèria de gestió documental (analògica i electrònica), així com també en relació a les polítiques de transparència, bon govern i accés a la informació per part dels ciutadans. A molts els sorprèn aquesta darrera competència que tenim els arxivers, però és lògic que així sigui perquè els del nostre gremi portem segles (sense exagerar) fent accessible la documentació i al capdavall la informació que aquesta conté.

I la vinculació amb els pobles de la comarca?
Donar suport als ajuntaments en matèria de gestió documental és la gran prerrogativa dels arxius comarcals. Ara bé, la llei distingeix quin és el tracte que hem de donar als municipis en funció de la seva població. Els municipis de més de 10.000 han de tenir per llei un tècnic arxiver amb la titulació que es cuidi de l’arxiu i de la documentació municipal que serva els drets, els deures i les obligacions tant de l’administració local amb el ciutadà com de l’administrat amb l’administració. Respecte els municipis grans, a l’arxiu Comarcal li correspon garantir col·laboració i cooperació. Als municipis inferiors a 10.000 habitants, com que no estan obligats per llei a tenir un tècnic arxiver amb la formació pertinents, a l’Arxiu Comarcal li correspon vetllar i tutelar els tècnics de l’ajuntament perquè es compleixi el que la llei preveu quan a documentació pública, a la seva correcta conservació i garantint l’accés a la ciutadania i sobretot vetllant per la seguretat de la documentació històrica, fins i tot acollint-la a les instal·lacions del mateix arxiu comarcal si així s’acorda per mitjà d’un acord del ple municipal.

No cal oblidar tampoc que com entitat cultural d’abast comarcal ens correspon coordinar, encapçalar i donar suport a tota mena d’activitats que tinguin a veure amb la documentació i amb la història de la nostra comarca. Per aquest motiu el recolzament amb els centres d’estudis i arxius privats és una de les principals ocupacions del personal de l’Arxiu Comarcal del Maresme. Com que la divulgació del patrimoni documental i de la feina de l’arxiu és una de les principals escomeses de la nostra institució, l’organització de jornades de portes obertes, conferències, seminaris i exposicions ocupen bona part del nostre horari laboral.

La funció de l’Arxiu Comarcal és captar, conservar, descriure, posar a l’abast de la ciutadania i difondre els fons documentals

Quins són els eixos d’actuació que es planteja com a director de l’ens?
Hi ha un riquíssim patrimoni documental a la comarca que està en situació de perill de desaparició, ja sigui perquè els propietaris no se’n preocupen o perquè no saben com gestionar-lo. A vegades aquests fons (familiars, personals, patrimonials, empresarials, d’institucions públiques o privades…) es troben en espais poc adequats exposats a les inclemències i a l’abandó.  Salvar el patrimoni documental de la comarca és una de les nostres principals preocupacions, per això des dels mitjans ens correspon fer una crida per poder salvar els documents que permeten reconstruir el nostre passat. Al marge del salvament i de fer créixer els fons arxivístics de l’Arxiu Comarcal, l’altra gran línia estratègica que ens hem plantejat és posar a l’abast de la població la documentació i per això cal millorar els instruments de descripció de la mateixa, posar-la en línia a l’abast de tothom i en tot moment per mitjà d’Internet i sobretot obrir les portes de l’arxiu a col·lectius i particulars de tota mena. En aquest sentit estem elaborant materials didàctics perquè les escoles i els instituts de la comarca puguin emprar l’arxiu Comarcal com a recurs de complement de la formació escolàstica.

Ha apuntat que en breu hi haurà importants incorporacions de material a l’arxiu… què ens pot dir d’aquest tema?
La setmana passada va ingressar a l’Arxiu Comarcal per via de comodat un fons format per 147 pergamins i 7 capses de documentació d’un mas que abraça la cronologia que va des del segle XIII al segle XIX. És un fons excepcional però importantíssim perquè suposa moltíssimes noves dades en relació a l’alt Maresme concretament a la jurisdicció feudal de Montpalau, dependent aleshores del vescomtat de Cabrera.  També estem gestionant l’ingrés d’un important complex empresarial que abasta des de 1890 fins a l’actualitat i que il·lustra molt bé la prosperitat tèxtil de la comarca. També aviat ingressarà a l’ACM la col·lecció sencera de la publicació de la Federació de Sindicats Agrícoles del Litoral (FSAL), que duia la capçalera del “El litoral agrícola” i que era l’òrgan d’expressió i propaganda de les cambres agràries de la comarca a principis del segle XX, ens els anys de l’expansió del regadiu i del conreu de la patata. Ja ho veieu, tres fons que per si sols il·lustren molt clarament el passat del Maresme i que són noves tessel·les del mosaic de la nostra història.

La digitalització és una de les eines cabdals per a l’arxivística del segle XXI. La potenciaran? Com?
El Departament de Cultura de la Generalitat avia anualment el Pla Bruniquer, que és un programa general a nivell de tot el país per fomentar la restauració de la documentació que està en mal estat o en perill de desaparició i la digitalització i posada en on line de la documentació dels arxius de la Xarxa d’arxius Comarcals i de l’Arxiu Nacional de Catalunya. A més, el Departament de Cultura disposa d’un repositori segur per documentació digitalitzada a altíssima resolució (DIDAC). La nostra intenció és començar a digitalitzar de forma sistemàtica, en primer lloc la premsa històrica del segle XIX i del XX, ja que és la informació més sol·licitada, i en segon lloc els índex dels protocols notarials (segle XVIII – any 1915). A partir d’aquí haurem d’establir les prioritats d’altres sèries documentals. Els acords municipals, el fons de la comptadoria d’hipoteques (del segle XVIII – XIX), els padrons històrics, la documentació corregimental, i la col·lecció de pergamins, plànols i de fotografies podrien ser també algunes de les nostres prioritats. Ho hauríem d’anar valorant en funció de la utilitat dels fons, l’interès dels usuaris, les particularitats de cada fons i sobretot, del pressupost. Esperem que aviat, l’ACM tinguin molta documentació escanejada i “penjada” a “Arxius en línia”, per tal que els usuaris (particulars i administracions) puguin accedir a la documentació per Internet en qualsevol moment des de qualsevol indret del món.

Cal acostar la feina dels arxius a la població?
Sí. És evident que la població té un gran desconeixement de la feia que fem i del valor de la documentació que custodiem. Per això cal tirar endavant activitats que ens acostin a la ciutadania com ara conferències, tallers, serveis didàctic per a les escoles i esplais, jornades de portes obertes… Tenim previst aviat poder emprar també les xarxes socials per poder fer-ho. I esperem també comptar amb l’ajut del mitjans de comunicació.

Vivim els temps de la digitalitat, però molt material  que abans es guardava ara es perd. Ja s’ha alertat que estem emmagatzemant la nostra història en suports precaris. Caldran nous plantejaments per salvaguardar material que està digitalitzat, des de les institucions encarregades?
Aquest debat fa molts anys que centra els congressos i jornades d’estiu i debat del nostre col·lectiu. Segurament som nosaltres els que som més conscients de la precarietat dels nous suports.  L’obsolescència dels suports electrònics i dels mateixos programaris i maquinaris que els executen posen en perill la informació. La seqüència de zeros i uns del codi binari no ens permet als humans la lectura directa del documents. És per això que des de fa temps que els arxivers treballem per, en primer lloc, simplificar els procediments administratius (per exemple; amb bones bases de dades no caldria presentar sempre còpies del DNI); també procurem eliminar la documentació sense valor administratiu ni testimonial futur (ja sigui en paper con en format electrònic). Cal també economitzar la documentació electrònica per tal que ocupi el menor espai possible digitalment parlant, tenint per a cada tràmit la informació imprescindible sense més continguts superflus. Un cop closa l’activitat administrativa, i seguint els terminis de permanència i vigència administrativa, aquesta documentació s’ha d’empaquetar digitalment i transferir als repositoris segurs de les administracions, gestionats també pels arxivers. No és cap invent nou, a Catalunya ja funciona i molt bé “iarxiu”, que és un gran repositori de documentació “empaquetada” i estandaritzada que ha de permetre sempre el seu accés, consulta i recuperació, en poques paraules: com un arxiu analògic de tota la vida però en milers de terabytes. Pot semblar ciència ficció, però en aquest sentit el Departament de Cultura treballa molt estretament amb el Consorci Administració Oberta de Catalunya (Consorci AOC) per fer-ho efectiu molt aviat als municipis de Catalunya, gràcies també amb la col·laboració dels arxius comarcal. I al Maresme, aquesta és una feina que farem nosaltres.

Cal tirar endavant activitats que ens acostin a la ciutadania com ara conferències, tallers, serveis didàctic per a les escoles, jornades…

El volum d’informació que tenim ara s’ha multiplicat exponencialment molt per les noves tecnologies. Hem d’aprendre a fer d’arxivers del nostre propi material: fotos, documents, etc. que generem?
Cert. El cofundador d’Intel, Gordon E. Moore, l’any 1965, va establir la llei empírica coneguda com la llei de Moore segons la qual, la humanitat duplica cada un o dos anys la informació. Contra això no sé si podem lluitar, segurament no. El que hem de fer és racionalitzar-ho. L’arxivística tradicional té les eines, els procediments i els fonaments teòrics que la informàtica no posseeix; per això el maridatge entre arxivers i informàtics ha estat imprescindible en totes aquelles administracions que han reeixit en la implantació d’un sistema de gestió documental únic, integral, amb plataformes que permeten compartir dades i que agilitzen la tramitació de qualsevol activitat humana. No sé si els ciutadans han d’aprendre a fer d’arxivers. El que sí que sé és que una part de la ciutadania vol tenir cada cop més coneixements i millor organitzada la seva informació i documentació.  Al plec d’això puc avançar que des de l’arxiu comarcal farem tallers oberts a tothom de gestió d’arxius fotogràfics (analògics i digitals); així, qui ho vulgui, podrà aprendre a fer una mica d’arxiver.

Pel que fa a donacions, quin tipus de material accepten a l’Arxiu?
La riquesa de la documentació rau en la seqüència i la seriació, és important que els fons siguin complets. Intentem que a l’arxiu ingressin fons sencers que reflecteixin totes les facetes de l’òrgan, institució o persona que va crear la documentació. Aquesta és la desiderata; ara bé, l’Arxiu Comarcal està obert a rebre també fons fragmentaris o fins i tot documents solts que puguin tenir interès per a la col·lectivitat. A vegades succeeix que allò que els avis han conservat tota la vida dels seus pares i dels seus avis, arribat un cert moment, als fills, als néts, o als hereus els fa nosa; en part, és natural. A aquells que es trobin en aquesta situació, els diria, però, que abans de fer-ho anar a mar o d’avisar al drapaire, que ho acabarà llençant a les parades dels Encants i acabarà perdut irremeiablement, que ens avisin que vindrem al rescat a fer una valoració i considerar si és o no oportú que en procedim a fer l’ingrés a l’ACM.

Per acabar, quina és la seva relació amb el Maresme?
Sóc molt maresmenc, crec en la comarca i l’estimo. Vaig passar els primers anys de la meva vida a Premià de Mar, la meva infància i adolescència la vaig viure a Vilassar de Mar, ara visc a cavall entre Arenys de Mar i Cabrils. Des del centre d’Estudis Vilassarencs he estudiat molt la història del Vilassar històric (de Dalt, de Mar i Cabrils). També he estudiat bastant la història de Mataró. I l’any passat vaig presentar un llibre sobre aspectes curiosos al Maresme, i ara l’editor m’ha demanat donar-li continuïtat amb un altre llibre en el que estic treballant. Sempre m’he mogut en l’àmbit associatiu, sobretot en l’àmbit dels centres d’estudi, col·laborant sempre en les trobades comarcals (des de fa deu anys). Alguns em recorden perquè vaig ser portaveu de la plataforma Prou peatges, en l’època del No vull Pagar. He fet de geganter, teatre i fins i tot “d’escolanet de missa de set” i tot sempre al cel blau del Maresme.

Perfil
Alexis Serrano Méndez (1982) És llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona i Graduat Superior en Arxivística i Gestió de Documents per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha cursat també estudis a la Università degli Studi Roma Tre i a la Pontificia Università Gregoriana del Vaticà. Fins l’estiu de 2015 ha estat el coordinador dels arxius judicials de Barcelona. És professor a la Facultat Antoni Gaudí i president del Centre d’Estudis Vilassarencs. Dirigeix Singladures, Revista d’Història i Patrimoni Cultural i Ex Novo, revista d’Història i Humanitats; edita les Monografies del CEV i és membre del consell de redacció de la prestigiosa revista Analecta Sacra Tarraconensia. Coordina les “Aules d’Història Eclesiàstica de Catalunya” de la Biblioteca Balmes. Ha publicat comunicacions a congressos, conferències, capítols de llibre i articles de recerca a revistes especialitzades i de divulgació. Són obres seves: Crònica d’un rectorat, 1916-1957 (2006); L’Abans, Vilassar de Mar. Recull gràfic, 1852-1965 (2007); 1001 curiositats del Maresme (2014); Mataró Barroc. Història i art dels segles XVII i XVIII (2015) i  Els resistents catalans (2015).
COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí