Hibiscus o rosa de la Xina

Passi Garden Home.  www.passigardenhome.com
37

Les seves belles flors i les dimensions que aconsegueixen en certes varietats converteixen la rosa de la Xina en una planta perfecta per créixer en solitari en un racó del jardí o a massissos barrejades amb altres plantes. Però, a més, són molt adequades per a tanques: només cal plantar diversos exemplars en línia i en uns mesos es podrà gaudir d’una pantalla vegetal en flor, molt bella i original.

CURES NECESSÀRIES

  • Emplaçament. Donat el seu origen tropical, els hibiscus necessiten abundant sol, calor i humitat: només així les seves flors es desenvoluparan en tot el seu esplendor i el seu fullatge persistirà (segons el clima, el poden perdre). A les regions de muntanya es millor situar-los a l’abric d’un mur assolellat, que els protegeixi del fred, els corrents d’aire molt forts i les gelades (letals si són plantes molt joves).
  • Sòl. No són molt exigents amb el substrat, sempre que el drenatge sigui eficaç, tot i que prefereixen els sòls fèrtils, rics en matèria orgànica i frescos.
  • Plantació. Es planten a la primavera i convé encoixinar el terreny amb una capa de compost per protegir les arrels de possibles gelades tardanes.
  • Reg. Durant la floració convé que no passin set, així que caldrà regar-los de forma regular, però sense entollar. La resta de l’any, només cal procurar que el sòl no s’assequi del tot.
  • Poda. Per potenciar la seva floració i controlar el seu creixement, a la fi de l’hivern o principis de la primavera necessitaran una bona poda. Mantenint la seva estructura de branques principals, cal escurçar un terç la longitud de les tiges; les flors sorgiran en els brots nous. Els esqueixos permetran reproduir els exemplars (la majoria, a més, són híbrids).
  • Plagues. Encara que són bastant resistents, poden ser atacats per la cotxinilla, l’aranya roja, el pugó o la mosca blanca, que es combaten amb insecticides, i algunes malalties fúngiques.
COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí