Un hort urbà per a la teva pròpia collita

Passi Garden Home.  150

Hi ha molts motius per crear un hort a casa encara que es visqui en una ciutat, o precisament per això: l’oci verd ja és de per si un al·licient, donar un toc de color a un entorn gris asfalt sempre va bé. Però siguem pràctics: alternar les plantes ornamentals amb verdures i hortalisses aporta beneficis molt concrets, com una cuina plena de productes orgànics; l’estalvi és considerable i sorprendrà com canvia el sabor d’una verdura o una hortalissa que va directament de la terrassa a la taula, sense passar setmanes en una cambra frigorífica. Això és possible si l’hort urbà a més segueix les pautes del cultiu biològic.

El cultiu biològic és més fàcil en un hort urbà i permet consumir productes orgànics de collita pròpia.La tasca és molt més senzilla: el cultiu en contenidors permet renovar els substrats i moure les plantacions per trobar la seva ubicació ideal, sense més complicacions. A més, per la seva grandària, és molt més fàcil controlar les plagues i malalties sense recórrer a productes químics.

On, com i què plantar

No cal molt d’espai per tenir un hort urbà. En els testos de la terrassa o al balcó es poden cultivar verdures i hortalisses, fins i tot a l’ampit d’una finestra, encara que en aquest cas cal triar les que ocupen menys espai, com les aromàtiques.

El requisit principal per començar a conrear és la llum, com a mínim sis hores al dia de llum directa, imprescindible per a les hortalisses i aigua accessible perquè les plantes cultivades en test necessiten regs més freqüents que aquestes mateixes espècies conreades a la terra. Si la terrassa o el pati no reben tantes hores de sol es poden cultivar espinacs, maduixes o julivert.

En quant als substrats,hi ha molta varietat en el mercat, però el més orgànic és l’humus, que és un adob natural excel·lent i millora l’estructura del sòl.

Pel que fa als contenidors, si hi ha espai, les taules de cultiu (safates elevades) i els sacs són la millor opció; en llocs més reduïts caldrà optar per jardineres i testos, millor si tenen profunditat.

I ara, què es pot plantar? Cebes, alls, enciams, raves, tomàquets, albergínies, naps, cols, bledes, escaroles i remolatxes de taula … donen molt bons resultats i garanteixen un rebost ben assortit. Sense oblidar les delicades maduixes i plantes aromàtiques com la menta, el julivert, el romaní, la sàlvia, la farigola, l’orenga…

CULTIUS MOLT FÀCILS

Ceba (Alliumcepa)

  • Plantació: A finals de l’hivern o l’estiu; es planten amb uns 15 centímetres de separació.
  • Recol·lecció: Els bulbs tendres, als 2 mesos; els secs (gruixuts), als 3 o 4 mesos.

Ruca (Eruca sativa)

  • Exigències: Temperatures suaus.
  • Sembra: Des de principis de la primavera fins a la tardor.
  • Recollida: De 4 a 6 setmanes després de la sembra.

Rave (Raphanussativus)

  • Exigències: Després de germinar, s’han d’eliminar algunes plantes fins a deixar uns 5 centímetres de separació entre elles.
  • Sembra: Si es sembra una filera cada 10 dies es pot obtenir una collita continuada durant la primavera i l’estiu.
  • Recol·lecció: A partir de 4 setmanes després de la sembra.

CULTIUS MOLT PRODUCTIUS

Cogombre (Cucumissativus)

  • Exigències: Temperatures càlides, força espai i tutors.
  • Sembra: A la primavera, a 35 centímetres de distància unes de les altres; entre la sembra i la plantació passen uns 30 dies.
  • Recol·lecció: Uns 60 dies després de la plantació, quan encara està immadur, verd; la collita continua tot l’estiu.

Carbassó (Cucurbitapepo)

  • Exigències: Molt espai i temperatures càlides. Fins a 80 litres de substrat per mata. És exigent amb l’aigua i l’abonament.
  • Plantació: A la primavera, almenys dos.
COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí