La inutilitat d’intentar controlar la incertesa

Anna Masachs Milà.  Espai Terapèutic Maresme
106

Una de les creences irracionals desenvolupada pel psicòleg nord-americà Albert Ellis, el pare de la psicologia cognitiva,  i que tenen moltes persones és pensar que si hi ha alguna possibilitat que passi alguna cosa que temen, han de romandre tot el temps preocupats per aquest perill real o en potència. Aquest pensament és molt disfuncional perquè ens provoca molta ansietat, la qual ens impedeix, d’una banda, afrontar amb eficàcia aquest perill si realment succeeix i per una altra, pot contribuir a la seva aparició.

Alguns successos molt temuts, com una malaltia seriosa i la mort, són inevitables, i res, ni fins i tot la preocupació per això, evitarà que passin. Per tant, el preocupar-se per fets inevitables no determina que les possibilitats que alguna cosa passi disminueixin.

No se’ns educa per tolerar la incertesa i davant un futur incert creiem que “necessitem” i “hem de tenir” el control de tot i per tots. Què és el que estem pensant que ens genera tanta ansietat? Creure que serà horrible i espantós que si passa això que tant temem no serem capaços de fer-li front de forma convenient. Però la veritat és que aquesta forma de pensar no ens ajuda gens a rebaixar l’ansietat; al contrari, moltes vegades encara la sentim amb més intensitat perquè pretendre tenir el control de tot no és una idea realista, ni lògica ni pràctica, de manera que aquest objectiu mai s’assoleix.

Què ens podem dir que ens ajudi a canviar aquesta exigència i per tant, a rebaixar també la nostra ansietat? Està bé preocupar-nos, inquietar-nos, però no angoixar-nos per la incertesa que ens espera en el futur, és important veure les amenaces d’una manera més realista i no magnificar-les tant. Per tant, és molt més funcional i pràctic pensar que si bé és lògic preocupar-se quan alguna cosa va malament, no cal angoixar-se, ja que no ens és de cap ajuda. La por no és útil, excepte en perills reals.

El canvi de pensament no és màgic ni fàcil, cal practicar molt i creure que, efectivament, és possible. Com deia Nelson Mandela: “Sempre sembla impossible fins que es fa”.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí