“Jo ja feia el foraster abans de començar el programa”

Text: Georgina Altarriba
145

‘El Foraster’ és un programa televisiu que parla dels pobles catalans de menys de mil habitants. Com és aquesta Catalunya?
És la meva. És la meva Catalunya. Jo sóc de Sant Feliu de Buixalleu que és un poble que té menys de mil habitants i, clar, aquest programa és ideal per a mi. ‘El Foraster’ el que fa és dedicar cinquanta minuts de televisió a un poble de menys de mil habitants i a això hi estem molt poc acostumats. I cal dir-ho: a Catalunya el gruix més important de municipis que hi ha és de municipis de menys de mil habitants.

Com es troba de salut Catalunya rural? Pateix els mateixos mals que es pateix a les grans capitals?
Sí. Jo crec que un poble petit no deixa de ser una ciutat però en petit o una ciutat no deixa de ser un poble però en gran. Ara estem a la capital –Barcelona– i la gent que camina per aquí té les mateixes necessitats bàsiques que la gent d’un poble i, segurament, en té les mateixes preocupacions. L’únic que l’entorn és diferent. Aquesta Catalunya rural, de pobles petits, jo penso que està en el mateix punt que està la Catalunya de Reus, Igualada, Sabadell o Terrassa. Els entorns són diferents però la gent és la mateixa.

Deia que sempre li ha agradat fer de ‘foraster’ pel seu compte. Són acollidors els veïns d’aquesta mena de poblets tan petits?
Jo sempre he fet de foraster. Si tinc una setmana m’agrada agafar el cotxe i, sense cap destí concret, fer carretera fins que paro a un poblet. Et pares allà i te n’adones que potser t’interessa molt més la persona que hi ha darrera d’un mostrador d’un museu que no pas el propi museu, o que t’interessa més el mossèn que no pas l’església romànica. Ara el que fem amb ‘El Foraster’ és justament seguir aquesta proposta. M’adono que no és el mateix que quan jo feia de foraster sense càmeres però igualment de seguida notes un agraïment molt gran de la gent. Agraeixen que t’interessin ells sense que al darrera hi hagi cap mala notícia. Que t’interessi la seva quotidianitat i manera de fer.

Porta un ritme frenètic amb ‘El Foraster’. Què és el què més l’engresca i el que li dóna més energia per no parar?
La incertesa, l’atzar. Tu arribes a un poble petit i duus molt poques coses produïdes. Arribes allà, aparques, passa una senyora pel costat, l’entrevistes i és ella la qui et diu a qui has d’anar a veure just després. Això és molt ‘xulo’ perquè vol dir que has d’estar a un lloc en el moment oportú. Moltes vegades penses en les històries i persones interessants que segurament has deixat escapar per temes d’atzar. Però vaja, això és viatjar.

A banda d’’El Foraster’, també té en gira l’obra teatral ‘Temps’. Què ens n’explica?
Volia parlar del que està passant amb la corrupció política, amb els bancs… I ho vaig fer inventant-me un personatge a qui li han dit que només li queda una hora i mitja de vida. I que, per tant, té una hora i mitja per dir el que vulgui. Se li està acabant el temps. Fins i tot a l’escenari hi ha un cronòmetre. És algú que veu que se li esmuny el temps de les mans i que ho ha d’aprofitar. Hi ha moments de valentia, durs, de crítica, també hi ha por. És una tragicomèdia antiteatral perquè, abans de que comenci, tothom ja sap com acabarà. No hi ha gir. Una obra que compta, a més, amb la direcció del gran Ramon Fontserè.

Vostè viu un bon moment televisiu i teatral, però com tenim la cultura a Catalunya?
La tenim tocada per aquest estat general de crisi econòmica. Malauradament, a la cultura se li ha donat un tracte molt vanal. Hem hagut de sentir allò de: “Hi ha coses més importants que la cultura”. Aquesta demagògia de dir: “Si tanquem el teatre del poble no passa res perquè tothom ho entendrà”. Aquesta demagògia és una cosa que realment crec que la cultura d’aquest país no es mereix. Si darrera dels qui administren la cultura hi ha passió i vocació, saben perfectament que no podem caure en aquesta demagògia barata. Saben que la cultura és molt important, ja que genera debat i diversitat d’opinió i que una societat està viva en tant que la seva cultura està viva.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí